‘Superdissabte' i la “bona política”

El superdissabte de CDC s'ha presentat a la societat com el moment d'escriure un punt i a part a la història del partit. Refundació o reforma? Doncs, refundació amb un 67% dels suports. Una votació que es feia sabent que la majoria d'alts càrrecs de l'actual Convergència han apostat obertament per crear una nova “eina política”, començant pels presidents Artur Mas i Carles Puigdemont. Personalment, m'és una mica igual quina hagi estat la solució a l'atzucac ideològic i de posicionament en què es troba el partit. El nom no fa la cosa, si aquesta no canvia volgudament i creïble de dalt a baix. De fet, l'oposició convergent –començant pel seu soci de govern d'ERC– segur que usarà, en més d'un moment a partir d'ara, un relat on les sigles antigues de CDC hi continuaran estant presents, més que mai, per aprofitar-se de tot el llast que porten a sobre i deslegitimar el nou projecte. La manera com es gestioni l'herència d'anys de govern (la bona i la dolenta) serà essencial a partir d'ara: renovar o reescriure la missió, la visió i els valors de l'organització sense tenir en compte tot el que hi ha a la motxilla pot ser, francament, d'inconscients. De feina, n'hi ha, i de la interessant, per als estrategs que hagin de liderar aquesta nova etapa usant “la llavor” de l'antic partit.

Així doncs, el primer problema de la nova CDC serà la manera com entronca el relat futur amb un passat ple d'episodis convulsos, sobretot des que el president Jordi Pujol va caure de l'altar. L'històric haurà de conviure amb una redefinició ideològica necessària. Sobretot en l'eix social: esquerra o dreta? Liberals o socialdemòcrates? Si bé hi ha alguns sectors que demanaran que el debat es dilueixi novament en el centrisme tradicional del partit, ja hi ha grups d'interès entre els actuals nuclis de poder que aposten obertament per assentar un posicionament més definit. Certament, amb una Unió que navega a la deriva, i una ERC consolidada al poder que vol exercir com a gran partit socialdemòcrata i independentista, l'espai liberal sembla l'oceà blau més fàcil d'explorar. Tot això, no obstant, sabent-ne la conseqüència immediata: una part del partit més pròxima a l'esquerra pot quedar òrfena, desatesa i temptada d'emprendre altres aventures. La grandesa (i a la vegada l'actual debilitat) de la CDC d'arrel pujoliana ha estat, ben cert, haver de navegar en aigües poc definides ideològicament durant tants anys: la convergència, o la “confluència” d'idees, que justificava Artur Mas dimecres passat al .CAT de TV3.

Però, en un escenari com l'actual –de constant desencís de la població envers algunes formes clàssiques de fer política– la nova organització també haurà d'afrontar un rentat de cara important. L'estètica, aquest cop, importa molt. Els moviments que hi ha hagut, fins ara, a la galàxia convergent per posicionar-se per liderar el futur de l'organització no fan preveure que hi hagi gaires cares noves. Sóc dels que no aposten mai per fer net amb l'experiència dels veterans quan és hora de construir quelcom nou, però tampoc m'agraden les organitzacions que amb l'excusa d'una refundació fan un simple exercici cosmètic per continuar garantint poder al mateix statu quo que ha fet la diagnosi prèvia al canvi. Si hi ha d'haver canvi, ha de ser en tots els àmbits organitzatius perquè aquest sigui creïble i es legitimi socialment. Aquest canvi ha de ser l'embrió de “la bona política”, que justificava la portaveu Marta Pascal.

No cal dir que el pas al costat que va fer el president Mas per deixar emergir el lideratge de Puigdemont va ser un acte de valentia en aquesta línia; igualment com el fet d'afrontar la tria del candidat al 26-J a través d'unes primàries, fins ara inèdites en la història del partit. Però hi ha molt més a fer. De fet, els candidats a les primàries a triar dissabte passat no van ser, precisament, nous líders que aportin quelcom diferent.

N'estic segur, que la vida orgànica del partit ha anat consolidant perfils fins ara poc explotats, però que tenen molt a donar en aquesta etapa nova que comença. Professionals poc contaminats pels aparelladors, coneixedors de la realitat municipal del país, amb capacitat analítica per afrontar aquests temps convulsos (de redefinició ideològica de tot el sistema polític i estancament del debat independentista) i crítics amb un sistema clientelar massa vegades poc acostumat a la meritocràcia. La nova CDC té una oportunitat d'or per fer realitat, amb la seva praxi, el mantra de “la nova política”, sabedora que aquells qui es van presentar enarborant aquest estendard hereu del 15-M han caigut en el centralisme democràtic més vulgar.