Violències

Les portaveus de la CUP no volen parlar de violència antisistema. Només denuncien la violència del sistema. Si el sistema és violent, i desallotja una propietat privada ocupada, la violència contra el sistema no és violència. Encara que “el sistema” sigui la gent de peu. És una manera d'interpretar el món. Compartida, segurament, pels votants de la CUP. Però els votants de la CUP són una minoria. Hi ha més gent a Catalunya, gràcies als déus pagans, que no ho veuen així. Violència és atacar i violentar un sistema democràtic. Per molt que la CUP el qüestioni. Desallotjar una propietat privada no és violència, tot i que es pugui fer amb violència, que no va ser el cas a Gràcia. Intentar impedir la violència enramada al carrer no és violència, encara que per aconseguir-ho sigui necessari utilitzar-la, sempre que sigui proporcionada. Com va ser el cas de les actuacions dels Mossos dilluns i dimarts a la nit també a Gràcia. Llegir les cròniques de la violència que van perpetrar 200 bèsties dimarts a la nit posa els pèls de punta a la gent sensata. No va ser només el deixant de cotxes i contenidors cremats, ni l'agressió als mateixos Mossos. No van ser només els intents de saqueig. Va ser, sobretot, l'intent de “fer por” amb mètodes “professionals”, que va incloure l'ús de material inflamable i l'incendi d'un cotxe policial. Violència? Sí, senyors de la CUP. Invisible per a qui la justifica. I per als tolerants. Per cert, no hi va haver detinguts. No sigui que els violents es violentin.