Greuges ferroviaris

Feia molta gràcia, per no dir alguna altra expressió més gruixuda, veure dimecres en l'acte a favor del corredor ferroviari mediterrani els representants del PP i del PSOE advocant per una ràpida execució i finalització de les obres. Feia gràcia, dèiem, perquè els principals culpables que el corredor ferroviari mediterrani no estigui acabat i en ús de fa uns anys, són els socialistes i els populars, que, quan han governat, han prioritzat sense manies altres infraestructures ferroviàries lluny d'aquí. Com els centenars de quilòmetres de línia d'alta velocitat deficitàries i infrautilitzades arreu de l'Estat. Una xarxa, la del TAV, construïda, cal no oblidar-ho, amb paràmetres totalment centralistes. Aquells que diuen que tot ha de començar i acabar a Madrid.

Per aquesta regla d'arrels borbòniques del segle XVIII, no hi ha, ni se l'espera, alta velocitat que relligui directament, per exemple, Galícia i el País Basc, Extremadura amb Andalusia i Múrcia, el País Basc amb Navarra, ni tampoc, naturalment, Catalunya amb el País Valencià. És a dir, Barcelona i València, les dues grans capitals dels Països Catalans entre les quals hi ha un elevat trànsit de passatgers que, segurament, faria rendible la línia. Però i què? Quina importància té això per a un Estat espanyol que no ha resolt encara un greuge important en l'actual traçat ferroviari mediterrani on es manté un tram amb una sola via. Infraestructures ferroviàries del segle XIX, en ple segle XXI.

Aquest despropòsit és, clarament, el fruit d'una desídia premeditada. Un dèficit que ofega econòmicament catalans i valencians –per la manca d'oportunitats de tota mena que talla– i que, sobretot, no relliga el país sencer. Només faltaria, van decidir fa temps a Madrid, que el País Valencià i Catalunya estiguessin ben comunicats per ferrocarril: ja en fan prou amb l'autopista, i de peatge, és clar. Certament, tot plegat fa riure, per no plorar. Mireu, si no, el que havien fet creure a un valencià que treballava a Girona: no feien el TAV entre Barcelona i València perquè no hi havia espai per encabir-lo!