Opinió

Full de ruta

Danys ‘Colauterals'

El ‘postureo' de l'alcaldessa Colau en els fets de Gràcia ha generat una pila de damnificats

Comença a fer-se urgent reivindicar els danys col·laterals. Més que res perquè entre aquells que els persegueixen, els que els descompten i els que no fan res per evitar-los, la llista de damnificats comença a ser insuportable. Ara mateix els campions del dany col·lateral són per l'acció Assad i Estat Islàmic i per la passivitat Europa; els damnificats, no cal dir-ho, milions de refugiats que malviuen retinguts en camps d'humiliació com el d'Idomeni i altres. Res del que ve a continuació té comparació amb això, però és que només cal parar l'orella als titulars de qualsevol butlletí informatiu per comprovar que la indústria del dany col·lateral no coneix la crisi. Què me'n diuen de l'insult a la intel·ligència dels tortosins, i per extensió dels catalans, per part d'un ajuntament que retira a Franco el títol d'Alcalde Perpetu només 48 hores abans del referèndum en què defensa l'opció de no retirar el monument franquista que presideix el centre de la ciutat. O de les esperances de canvi, de renovació i nova política que van investir Ada Colau ara que ha decidit pactar pel poder amb un PSC que ha governat Barcelona més de 20 anys i que fa uns mesos era “la màfia”. Però centrem-nos en el merder de Gràcia. Com definirien els ferits, els vehicles cremats o sinistrats, els aparadors, els caixers, els contenidors destrossats, els 100.000 euros llargs i públics en danys, els oCUPes desnonats, els Mossos altre cop amb el focus al damunt, la majoria independentista al Parlament en crisi i els diputats de la CUP, presumptes paladins del famós pla de xoc social (285 milions) inclòs a la declaració del 9-N, incapaços ara de fer ni un comentari esperançador sobre els 874 milions d'increment de despesa social dels pressupostos del govern. Ja ho veuen, tot plegat danys col·laterals d'una decisió d'Ada Colau, d'aquelles que els seus nous socis definirien com a “postureo”, consistent a provocar l'esclat del Banc Expropiat de Gràcia, sabent el que desencadenaria (recorden Can Vies?), sense haver treballat abans una solució ni res que s'hi assembli, per acabar sortint amb un “jo no hi tinc res a veure”, un “això és un plet entre particulars” i un “ara ho arreglarem”. Si ho haguessin planejat no els hauria sortit tan bé.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.