Corrupció

Amb la cor­rupció passa com amb les piz­zes: els ita­li­ans pas­sen per ser-ne els mes­tres, però una bona qua­tre esta­ci­ons la pots tro­bar a qual­se­vol racó de món. Mal­grat tot, pot­ser per aquesta mala fama ita­li­ana en qüesti­ons de cor­rup­tela no és estrany que el lli­bre Breu història de la cor­rupció. De l'edat antiga als nos­tres dies, aca­bat de sor­tir del forn de La Cam­pana, el signi un senyor que es diu Carlo Alberto Bri­oschi. Un lli­bre que no sé si és opor­tu­nista però que resulta opor­tuníssim i que mos­tra que això de la mar­tin­gala és l'eterna cara B del poder. Bri­oschi relata casos com cabas­sos que fan que els nos­tres man­gants, tant que ens fan escan­da­lit­zar, siguin uns apre­nents. Hi ha, tan­ma­teix, una sentència que, com a català, m'inqui­eta. Rela­ci­ona cor­rupció econòmica i lingüística. La va pro­nun­ciar Octa­vio Paz: «Una nació es comença a cor­rom­pre quan es cor­romp la seva sin­taxi.» Si té raó, ja ens podem calçar.