Tribuna
i plantaren una olivera
El proppassat dissabte, al parc Turó Caritg, en la perifèria metropolitana barcelonina, a l'hora que el sol començava a cercar l'horitzó, un grapat de persones formaven una gran rotllana. Eren gent diversa i els colors i l'estètica dels vestits assenyalaven diferents procedències. Els unia una proposta comuna: clamar a favor de la pau i l'entesa entre els pobles, fet des del sentiment de transcendència i amb una notable càrrega ecumènica.
A manera de pregària, jueus, catòlics, musulmans, evangèlics, sikhs, hinduistes i fins molts que es proclamaven agnòstics, compartiren paraules de concòrdia i records pels pobles maltractats de l'Orient Mitjà, amb repetides citacions als refugiats que banyen amb llàgrimes de desesperança la mar Mediterrània. Amb gust a Sefarad i els psalms macerats durant centúries, però també amb les veus infantils que cantaven l'esperança i la vellutada prosa d'un sensible cantautor. Un contingut entranyable que proclamava la voluntat de diàleg interreligiós obert als no creients que es confessen humanistes.
Quan les paraules se les emporta el vent, cal deixar un testimoni en el temps i l'espai, i els convocats plantaren una olivera. No hi ha imatge més encertada que aquest arbre d'arrels mil·lenàries, precisament originari de l'Orient Mitjà i molt estès a tota la riba mediterrània. Arbre simbòlicament lligat a la pau, esmentat a la Bíblia i a l'Alcorà, s'arrela a la terra i dóna el fruit bàsic –olives i oli– que ha alimentat i alimenta molts pobles.
Encara, el simbolisme es feia més encertat quan el Turó Caritg fou una caserna de l'exèrcit i ara és un agradable parc metropolità on la gent es troba, parla i juga. Un espai també guanyat per la gent que amoroseix l'entorn, sempre necessitats d'un urbanisme amable. I la importància de l'acte quedava referendada per l'assistència de l'alcaldessa de Badalona i el director general d'Afers Religiosos, entre els molts protagonistes anònims de la trobada.
TAlment un acte de reafirmació a favor de la pau, en un temps en què tan necessari és el refermament de les actituds pacifistes, quan els conflictes armats són massa presents i el terrorisme enterboleix el propi entorn, mentre creixen arreu els comportaments xenòfobs i racistes. Temps de diàleg, quan l'onada de refugiats qüestiona els ciments democràtics de la Vella Europa i les religions són utilitzades més com a elements de confrontació que no pas de trobada. Ara, com invocaren diverses pregàries, cal avançar, des de l'esforç, cap a la pau i la justícia.
en finalitzar l'acte, molts assistents tiraren una palada de terra sobre les arrels de l'olivera, per enfortir-ne la voluntat de persistència.