De set en set
Cauen mites
d'un llit desfet
Els mites són actes de fe, cabuts i estacionaris, fins que deixen de ser-ho. Igual de carques que les modes, són creences amb massa adeptes humans per metre quadrat. Ara fan figa i això ens alegra el dia. Una de les llegendes que cal exiliar és la difamada “panxa cervesera”. Sí, amics, l'Hospital Clínic, la UB i l'Institut de Salut Carlos III conclouen que, fins a mig litre diari, la birra no només no engreixa sinó que redueix el risc de diabetis i d'hipertensió. Gràcies, experts, us estimem. La cervesa és sana, aporta més àcid fòlic, vitamines, ferro i calci que d'altres begudes fermentades i té un efecte guardià sobre el sistema cardiovascular. Deixem-nos d'històries: el buc s'estufa pels hàbits alimentaris incorrectes i l'estil de vida sedentari, però no pel benaurat llúpol. El segon mite que cau pel seu propi pes és la consigna “el llit s'ha de fer cada dia”. No, senyors, no. Es veu que el llit no s'ha de fer mai. Més enllà d'una acció purament estètica –arranjar els llençols i estibar les mantes fa net i endreçat de cara a les visites–, fer
el llit és un atemptat contra la nostra salut. Segons els científics de la Universitat de Kingston, quan fem el llit estem suplicant de genollons que ens ataqui l'asma, l'al·lèrgia o l'insomni (o tots tres alhora). Deixar el llit airejat tot el dia fa que els àcars no rebin en safata aquella humitat que els multiplica i els fa forts: ells, tan petits i malparits, veneren la suor dels llençols i els espais poc ventilats. Estem d'enhorabona. I ho podem celebrar brindant amb unes birres damunt d'un llit desfet, com si fóssim hippies. Si és que
ja ho diuen que tot torna.