Cañizares, el papa ho sap?

L'Església valenciana ha estat, de fa segles, un punt oficial de reacció i castellanització. L'arquebisbe Mayoral, que es barallava contra la il·lustració francesa i va prohibir el català als llibres de registre parroquials, i sant Joan de Ribera, element furiosament necessari en l'expulsió dels moriscos, en donen fe. La darrera perla, aquesta endògena, que ha ofert al món tan altíssima institució es diu Antonio Cañizares. El cardenal i actual bisbe de València va fer llarga carrera al Vaticà fins que va arribar el nou papa i se'n va desprendre. Quan el va apamar ben apamat, Francesc va tenir la gran pensada d'enviar-lo a casa, a València, per agrair-li els serveis prestats. Xe, gràcies. Des de València Cañizares s'ha convertit en ariet de descreguts i martell d'heretges. Va començar demanant a la feligresia que pregués desconsoladament per la unitat d'Espanya i ha acabat mamprenent-la contra els refugiats –“un cavall de Troia”–, “l'imperi gai” i la ideologia de gènere. La darrera gran batussa ha estat contra el govern valencià. Després d'unes crítiques de Mònica Oltra, el cardenal li ha enviat una carta on acusa la Generalitat de fer “com Franco”. Com Franco, senyor cardenal, fa vostè. Fins i tot l'acompanyen sovint els mateixos oripells. No hi ha res que faci més imperi que la capa amb què Cañizares es va investir arquebisbe. Quan Benet XVI va visitar València arreu es podia llegir: “Rita, el papa sap això teu?” Els subjectes han canviat: “Cañizares, el papa ho sap, això teu?”