Un president català

Bona foto, la d'Albert Rivera, que s'ha enramat per carrers i places de Catalunya. Rivera ha guanyat uns quants quilos, però continua sent filet de primera. Ara que ja no hi ha cartells de boxa o de catch, cal agrair aquests detalls. El líder de Ciutadans sempre ha jugat a agradar. A senyores i senyors. Això sí, ara ho fa vestit. Fins i tot mudat. El poder, un cert poder, atorga elegància. Però, més enllà de la imatge, la campanya de Ciutadans a Catalunya demana l'atenció per la divisa: “Un president català per a canviar Espanya.” Molt bé. Alfonso Guerra també volia canviar Espanya i Espanya el va canviar a ell. Familia mediante. Espanya també ha canviat una mica Ciutadans. Ara ja no estan tan obsedits per convertir el català en un residu. Deu ser perquè Catalunya se'ls ha diluït dins les terres i els homes d'Espanya. El text del cartellot demana més interpretacions, que resulten òbvies. La “nova política” –un oxímoron absurd i prescindible– deia que es caracteritzava per no canviar el discurs. Encara ara Pablo Iglesias es vanta de parlar igual a Catalunya que a Espanya. “Allà dic que volem un referèndum i ací també.” Té raó. Però ja se sap: Contra el vicio de pedir... Ciutadans ja no supera aquesta prova del cotó fluix. Hi ha cap lloc d'Espanya on pengin els mateixos cartells que a Catalunya? Això del “president català” els restaria milers de vots en qualsevol dels territoris que exigeixen que Catalunya no se'n vagi. Exactament per això Catalunya se'n vol anar. Qüestió de dignitat.