Opinió

opinió

Tortosa: la ciutat buida

El passat dia 28 de maig els tortosins van ser convocats pel seu Ajuntament a una consulta per decidir el destí del monument dedicat a la batalla de l'Ebre, ubicat al bell mig del riu i inaugurat pel general Franco el dia 21 de juny de 1966, aviat farà cinquanta anys. Les opcions eren dues: retirar-lo i museïtzar-lo o mantenir-lo, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo, en els dos
casos per promoure la memòria històrica i la pau. Va resultar guanyadora la segona opció, amb el 60% dels vots i una participació vorejant el 30%.

La batalla de l'Ebre fou la més llarga, dura i decisiva de la Guerra Civil. El focus de la batalla no tingué lloc a la ciutat de Tortosa, sinó riu amunt, a la Terra Alta, prop de Gandesa, però el riu separà els dos bàndols des d'Amposta (gairebé a la desembocadura del riu) fins a Mequinensa (administrativament a la província de Saragossa). A les serralades de Cavalls i de Pàndols, uns paratges inhòspits, van morir milers i milers de soldats. Fou, a Europa, la primera gran batalla de les forces democràtiques contra el feixisme. Prefigurava les grans batalles de la Segona Guerra Mundial contra Hitler i Mussolini. Tortosa va ser cruelment bombardejada, va rebre més de vuitanta bombardejos del bàndol franquista. De fet, la ciutat va ser evacuada, més de vint mil persones (gairebé totes les que quedaven) van ser evacuades i van traslladar-se als
masets i casetes de muntanya que hi ha pels voltants. Durant gairebé nou mesos Tortosa va ser una ciutat buida, una ciutat fantasmagòrica, una ciutat desolada. Tots els que ja tenim una edat vam sentir com els nostres avis es referien a aquells temps d'ignomínia amb por. Se sentien alleujats d'haver deixat endarrere aquell període.

La inauguració del monument, i la visita del dictador a la ciutat (que els que érem uns infants, uns xiquets llavors, recordem perfectament) va tenir una silent i digna oposició. Un grup de capellans, liderats pel canonge Manyà, van escriure un manifest en contra del panegíric que el bisbe Moll va dedicar al dictador al bell mig de la nau gòtica de la catedral.
No tot van ser aplaudiments aquell dia de trista memòria i alguns valents van salvar la dignitat dels tortosins. Potser aquesta part de la memòria històrica explica, en part, el resultat de la consulta. “Es va acabar, no ho remenem més”, deuen pensar. Nogensmenys, hi ha una cosa que en aquests temps d'urgències i presses no s'ha tingut prou en compte. I és que les dues opcions contenen la idea de preservar la memòria històrica i promoure la pau. És per això que goso fer una proposta.

Alguns diran, em temo, que la proposta suposa més despesa pública i aquest ha estat un argument usat a la ciutat en contra
de retirar el monument. Nogensmenys em llanço a fer-la perquè crec que una contextualització del monument convertint-lo en una denúncia del feixisme i a favor de la democràcia té moltes virtuts: per una banda, serveix com a reparació vers els vençuts d'aquella guerra cruel i, en concret, d'una batalla que és el precedent de la segona guerra a Europa, per l'altra, pot esdevenir una expressió contundent del compromís dels pobles europeus amb la democràcia i les llibertats de tots. I, com sabem, Europa va justa d'aquests valors en aquests temps convulsos, en els quals no som capaços ni de comportar-nos amb els refugiats respectant i honorant els valors que professem.

I ara la proposta. Confiem en algun escultor de prestigi, penso en algú com el català Jaume Plensa, capaç de dissenyar una obra, potser a les dues ribes del riu, que posi en el seu lloc el monument. Que faci de Tortosa una ciutat coneguda al món com la ciutat que recorda la batalla de l'Ebre, que recorda el compromís dels europeus amb els valors de la pau, la llibertat i la igualtat de tots. Aquesta seria una bella mostra del compromís de la ciutat amb la seva història dues vegades mil·lenària d'obertura al món i de cosmopolitisme. Sovint ens mirem massa el melic, és hora de mirar cap enfora. Seria la millor contribució a la memòria històrica. Potser el tortosí més important de la història fos Abu-Bakr Al-Turtusí, que fa ja més de mil anys va escriure uns versos que poden servir d'inspiració per dur a terme la idea que proposo.
Els va escriure en àrab, però en català sonen així: “Sense parar
recórrec el cel amb els meus ulls/ per si de cas puc veure l'estel que mires tu.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.