‘My Friend': la dignitat

No és només posar-hi cara, noms i cognoms. És escoltar les seves històries; són el seu present i el nostre futur. Darrere les tragèdies –el pare mort per un tret al cap– hi ha la lluita del fill, Hayat, que es nega a fer la guerra i fuig per construir una vida. D'això se'n diu dignitat. És la dels testimonis del documental My Friend , de Carles Prats i Paulí Subirà. Més enllà de la foto d'impacte, l'empatia es fa amb poesia –els versos de Podries , de Joana Raspall– i amb realitat. “Tots som immigrants d'algun lloc del món”, deia l'Zlatko, refugiat de nen, de Bòsnia, i s'ha construït una vida a Banyoles. Excel·lent el muntatge final, quan les passes de l'Zlatko fan una transició cap a les paraules d'en Hayat. “Avança, mou-te, busca un camí”, recomana l'Zlatko. D'això se'n diu esperança.