Examinar la selectivitat

La setmana passada es van realitzar les Proves d'Accés a la Universitat. Des de fa nou anys n'he estat el responsable de la matèria de biologia per encàrrec del Consell Interuniversitari de Catalunya, i durant tres n'he coordinat l'àrea de ciències. El pròxim curs ho deixo, atès que un dels meus fills s'hi presentarà i per transparència i honestedat en vull quedar al marge. Espero que sigui temporal perquè és una tasca apassionant, en part desconeguda. La realització dels exàmens és, sens dubte, la cara més visible, però no l'única. També preparem notes aclaridores sobre el currículum per ajudar els professors i els alumnes, i una de les actuacions que penso que és més important és mantenir el contacte amb tots els professors de la matèria per facilitar-los la feina, sabent que els destinataris finals de tot el procés són els alumnes de batxillerat. Penso que aquesta visió és molt important. Les PAU han de satisfer les necessitats avaluadores, però per sobre de tot han d'obeir a les necessitats formatives dels alumnes.

Les preguntes no les poso tot sol: disposo d'un fantàstic equip de sotscoordinadors que en són l'ànima. També he pogut gaudir de la professionalitat dels membres de l'Oficina d'Accés a la Universitat i dels correctors de l'IEC, i de manera molt especial de la complicitat dels diversos centenars de professors de biologia de Catalunya. Amb el seu bon saber fer eleven el coneixement en biologia a nivell de cultura plena. Perquè penso que aquest ha de ser l'objectiu primordial de les PAU: afavorir el coneixement cultural, no esdevenir un catàleg memorístic.

En la matèria de biologia ja fa una colla d'anys que vam optar, de fet l'equip anterior, per formular preguntes a partir de contextos reals, agafats de notícies, reportatges i articles, perquè els examinands puguin mostrar la capacitat de comprendre i aplicar la ciència. Utilitzar els coneixements científics en el món real i fer-los seus, no abocar-los a raig sense integrar-los en la quotidianitat. Els exàmens no han de servir només per avaluar, sinó que són sobretot un element formatiu d'aprenentatge. I el cervell aprèn dels contextos immediats, d'allò que el motiva i el sorprèn. Per tot això aquesta tasca és tan engrescadora i útil. No serveix només per accedir a la universitat, sinó que imprimeix caràcter a l'educació. En biologia hem volgut situar la formació cultural dels alumnes al centre de tot el procés. Tot això es perdrà si les PAU se substitueixen per la revàlida estatal que proposa la Lomque, de memorística estricta. Reflexionar i aplicar versus memoritzar crèdulament. Aquesta és la lectura diferencial que en fa el cervell i que imprimeix caràcter a les persones. El govern de la Generalitat ha assegurat que a Catalunya es mantindrà aquest model: hauria de ser una prioritat que acabés impregnant tot l'esperit d'aquestes proves.