Fundació Irla

A Catalunya hi ha moltes fundacions. Algunes amb finalitats específiques i d'altres vinculades a entitats, associacions i, també, partits polítics. Sovint ignorem per a què serveixen i quina és la seva activitat, si bé hem de confiar que el Protectorat de Fundacions vetlla pel compliment dels seus objectius fundacionals.

En els darrers anys, la Fundació Josep Irla, vinculada a Esquerra Republicana de Catalunya, primer presidida per Josep Huguet i ara per Joan Manuel Tresserras, i ben dirigida per Josep Vall, s'ha dedicat a temes de formació, divulgació i recerca. I, més explícitament, a rescatar el passat perdut, ignorat o simplement esborrat. La tasca duta a terme en la recuperació de les biografies de personatges rellevants de la nostra història contemporània, i vinculats al republicanisme, és molt meritòria. Els volums publicats, curosament editats i ben il·lustrats, són molt nombrosos.

Vull referir-me només a tall de mostra al llibre de Giovanni C. Cattini dedicat a Joaquim de Camps i Arboix, un intel·lectual en temps convulsos (2015); al de Francesc Marco Palau, Francesc Dalmau, de Normandia a Palamós (2015), i al més recent de Jordi Bohigas, Salvador Albert, literat i polític republicà al servei del país dels taps (2016).

Cadascun, amb aportacions singulars. De Camps i Arboix descobrim el pas de l'activisme a la historiografia i el desarrelament gironí forçat; de Francesc Dalmau, l'exili juvenil, la gran aventura resistent i la recuperació democràtica, i de Salvador Albert, la seva gran contribució política al primer terç del segle XX, el seu pas com a ambaixador d'Espanya a Brussel·les i la immensa tristesa del seu empresonament franquista i la seva mort apartat de l'Empordà estimat.

Rescatar de l'oblit i situar en la història, fent justícia, una tasca lloable.