Per democràcia

Per democràcia, els ciu­ta­dans hem d'arra­co­nar aquells que man­te­nen l'Estat de matriu fran­quista. L'avor­tada rup­tura democràtica ha com­por­tat que la major part dels apa­rells de l'Estat con­tinuïn tenint en les seves direc­ci­ons nis­sa­gues fami­li­ars vin­cu­la­des al fran­quisme que prac­ti­quen impu­ne­ment la con­fusió dels tres poders. On l'exe­cu­tiu s'imposa sem­pre al legis­la­tiu i al judi­cial. I on el poder econòmic oli­gopòlic sus­tenta

l'hege­mo­nia mediàtica i del dis­curs. I la repar­ti­dora burocràtica i de sub­si­dis fan la resta, per pre­ser­var un terra alt de suport demoscòpic entre els elec­tors geriàtrics de l'Espa­nya desèrtica i les bases fun­ci­o­na­ri­als o depen­dents. Per democràcia, almenys a Cata­lu­nya, aquells que donen suport a l'ús esbi­ai­xat dels apa­rells de l'Estat amb fins par­ti­dis­tes, hau­rien de pas­sar de ser la força més mino­ritària, a una posició mar­gi­nal.

Per democràcia, els ciu­ta­dans hau­rien de ban­de­jar aquells que es volen fer un espai polític sobre la base de la pro­moció de l'odi ètnic i cul­tu­ral. Aquells que fan d'un fals con­flicte lingüístic i simbòlic la seva carta de pre­sen­tació a les Espa­nyes, però que no evi­ta­ran rebre un cor­rec­tiu pel sim­ple fet de tenir un cap de llista d'ori­gen català. Aquells que sota un dis­curs de for­mes libe­rals ama­guen un autèntic pro­grama de trans­ves­tisme del falan­gisme jacobí i uni­ta­rista més tro­nat i auto­ri­tari. Aquells que s'omplen la boca de defen­sar l'eco­no­mia de mer­cat i estan a sou de l'Ibex monopòlic que vul­nera les més bàsiques igual­tats d'opor­tu­ni­tats empre­sa­ri­als.

Per democràcia, cal­dria dei­xar al seu lloc aquells que per mor de la uni­tat del par­tit esta­tal es dei­xen rei­te­ra­da­ment tre­pit­jar per les tàcti­ques i estratègies dels barons dels ter­ri­to­ris de la Gran Cas­te­lla i l'Ànda­lus. Aquells que callen davant els casos de cor­rupció i de por­tes giratòries que unei­xen el seu par­tit, auto­de­fi­nit com a pro­gres­sista, amb la casta més cas­posa de l'Estat. Aquells que no dub­ten a bus­car vots amb una demagògia anti­ca­ta­lana que els apropa a una de les cons­tants de l'Espa­nya negra: la per­se­cució de l'ene­mic intern sigui jueu, morisc o català.

Per democràcia, a Cata­lu­nya si més no, faríem bé de no posar cap espe­rança en aquells que ens tor­nen a ven­dre un pro­grama de reforma de l'Estat que ja vam inten­tar fa més de deu anys amb un govern de coa­lició d'esquerra naci­o­nal, gràcies al qual es va poder rea­lit­zar la prova del cotó fluix sobre la via­bi­li­tat de canvi del model d'Estat. Aquells que ens volen reven­dre el pro­grama de Mara­gall i Carod com si no hagués pas­sat una dècada i ja no en sabéssim el seu sos­tre. Aquells que ens venen un canvi social “super­guai”, sense ni tan sols plan­te­jar en el seu pro­grama el canvi de règim. Com es pot avançar cap a la justícia social en el marc d'una monar­quia cor­rupta hereva del fran­quisme?

Per democràcia, seria bo que aquells que pro­ta­go­nit­zen el trànsit de pas­sar

del par­tit repre­sen­tant del règim a Cata­lu­nya a un par­tit rup­tu­rista, ho fes­sin de pressa i amb totes les garan­ties. Que ho fes­sin dei­xant a l'ostra­cisme tots els antics res­pon­sa­bles de pràcti­ques de dub­tosa qua­li­tat democràtica; i que en la mesura que exis­tei­xen són un llast en la cons­trucció d'una nova democràcia de marc català.

Per democràcia, seria bo que anes­sin pre­do­mi­nant a Cata­lu­nya aquells que

pro­po­sen l'autèntica revo­lució, que és la democràtica, de crear una República amb allò que sig­ni­fica: canvi de règim i canvi d'Estat. Espe­ci­al­ment la gent que fa més temps que lluita per aquest objec­tiu. I que aquells ultra­re­vo­lu­ci­o­na­ris que han posat en risc aquesta revo­lució

pos­si­ble, fent el joc a la reacció, tor­nin a un suport mar­gi­nal.

Per democràcia i per fra­ter­ni­tat, la millor apor­tació de la ciu­ta­da­nia de

Cata­lu­nya a l'arri­bada de les ple­nes lli­ber­tats a Espa­nya és acce­le­rar el seu propi procés cons­ti­tu­ent, ja que sense la par­ti­ci­pació cata­lana en la gover­na­bi­li­tat de l'Estat, a Madrid només hi ha una pos­si­bi­li­tat real de govern: la Gran Coa­lició, explícita o implícita, de par­tits del règim. Pode­mos mai tindrà la majo­ria social, lle­vat que muti cap a un PSOE refun­dat. Per tant, només sense Cata­lu­nya, les clas­ses popu­lars de les Espa­nyes s'hau­ran de mirar al mirall per conèixer-se i saber si s'agra­den.

Per democràcia i dig­ni­tat, demà, 26-J, no pot haver-hi ni un vot demòcrata que es quedi a casa. Només una mànega amb un cab­dal ina­tu­ra­ble de vots pot escom­brar les tones de por­que­ria gene­ra­des pels apa­rells de l'Estat, pagats amb els nos­tres impos­tos, con­tra les lli­ber­tats. Con­tra els ciu­ta­dans.

Con­tra la República.