Eleccions d'oportunitat

Les eleccions d'avui havien de servir, bàsicament, per saber si els polítics espanyols eren capaços de reparar el ridícul històric fet després de les del 20-D. Certificarien, de nou, la mort del bipartidisme quant als resultats però no quant al funcionament i posarien sobre la taula, també de nou, la possibilitat de crear un govern d'esquerres sempre que s'acceptés que Catalunya té dret a un referèndum d'autodeterminació. I, al final, tindríem gran coalició entre el PP i el PSOE, amb el suport de Ciutadans, perquè el sorpasso d'Unidos Podemos als socialistes farà caure Pedro Sánchez.

Però la situació ha canviat en aquest final de campanya. La filtració de la conxorxa de l'Estat espanyol per fer descarrilar el procés sobiranista a Catalunya ideant casos de corrupció inexistents en els dos partits que el lideren, CDC i ERC, situa les eleccions en una altra dimensió. És cert que ressituaran, també, les forces dels dos partits a Catalunya i que això pot tenir conseqüències futures, però sobretot serà, de nou, una prova de foc per a l'independentisme. Tots coneixem gent que havia decidit que aquestes eleccions, espanyoles, no anaven amb ells. I ara això pot canviar. Oportunitat, doncs, per tornar a mostrar múscul.

I oportunitat per mostrar la indignació amb l'Estat per una cosa que era ben sabuda però de la qual no hi havia proves, només sospites, la guerra bruta contra el procés. O algú es pensava que un Estat capaç de muntar un grup terrorista per lluitar contra l'independentisme basc es quedaria de braços plegats davant del procés català? Les estructures d'Estat espanyoles, ben presents i arrelades a Catalunya després de 300 anys, no han parat de treballar contra la independència. I treballen legalment i, si cal, il·legalment. Això no és pas un problema. I com a exemple que no ho és, només cal veure els aplaudiments amb què ha estat rebut aquests dies Fernández Díaz als mítings. Contra els independentistes tot s'hi val.