Els meus resultats

Ja sé que els resultats de les eleccions al meu poble, Osor (Selva), no són extrapolables als de, posem-hi, Barcelona ni als de, posem-hi, Calzada de Calatrava (Ciudad Real). Ni per raons de dimensió ni per perfil sociològic. Però també ens diuen coses més generals. Són aquests: sobre un cens de 354 votants, van emetre el vot 228 persones, distribuïts de la manera següent: ERC, 77; CDC, 67; Podem, 40; PSOE, 12; PP, 11; C's, 8; Pacma, 6; blancs, 3; nuls, 4.

La primera lectura global és òbvia: la realitat ideològica del meu poble és la cosa més allunyada possible del que pugui ser qualsevol govern a l'Estat espanyol. Dos mons diferents. Però això no treu que hi hagi lectures més o menys extrapolables. Per exemple, que el PSOE i el PP són partits cada vegada més residuals a Catalunya, com ja va quedar evidenciat en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya. O que Ciutadans va pel mateix camí, com també ha quedat ratificat en els resultats d'ahir a escala estatal.

Els resultats que donaven els primers sondejos al partit d'Albert Rivera evidencien l'artificialitat de la seva proposta política. I el càstig a aquesta proposta demagògica i mancada de consistència encara ha servit per evitar la caiguda del PP i del PSOE, que s'han alimentat de la seva fuga de vot. La part complementària d'aquests resultats (no definitius quan escric això) és que hi ha milions d'espanyols disposats a votar el PP (i el PSOE) a pesar que governin (o hagin governat) amb indignitat, per dir-ho d'una manera suau. La podridura és congènita i està integrada al sistema polític espanyol. I no ho desmenteixen ni els resultats de Podem. La lògica del creixement (sense sorpasso) de l'artefacte d'Iglesias és conjuntural. És vot del descontentament per tants anys de crisi econòmica. Difícilment de govern. Com sumin o deixin de sumar aquests quatre partits és un problema agreujat per la falta de cultura democràtica d'Espanya.

A Catalunya el que queda clar és l'hegemonia de l'independentisme, per molt que la participació separada d'ERC i CDC pugui permetre una victòria relativa d'En Comú Podem. El creixement d'ERC és el mateix creixement estructural que té quan no governa (ara ho fa, però dins de Junts pel Sí i amb un president de CDC, que és qui rep totes les garrotades) i que lamentablement sol dilapidar quan aposta per fer governs d'esquerres.

I l'independentisme no és d'esquerres, per molt que interessi a alguns fer aquesta lectura. És transversal. En aquest sentit, els resultats de CDC són enganyosos. L'espai de centre independentista està en plena redefinició i refundació, però hi és. A Osor es demostra. Però, és clar, a Osor ja fa molts anys que es vota el Brexit d'Espanya. Ja vindrà.