Escalfament global

El passat 29 de març, 17 fiscals generals de 17 estats dels EUA varen anunciar una iniciativa conjunta per a investigar el possible frau comès per Exxon Mobil i altres empreses del lobby dels combustibles fòssils, al voltant de l'escalfament global. Aquesta iniciativa arrenca de les revelacions efectuades durant el 2015 per diversos mitjans, els quals varen aportar múltiples documents interns d'Exxon que demostraven que estava perfectament assabentada de l'existència de l'escalfament global i de les seves conseqüències des de mitjan anys 80.

Exxon va arribar aviat a l'òbvia conclusió que un tal estat de coses només podia portar a lleis creades per tal de limitar o eliminar l'emissió de CO2, i que, en conseqüència, aquestes lleis tenien el potencial de ser dràsticament perjudicials per als interessos del seu negoci, basat en l'extracció i venda d'hidrocarburs. Així, ja el 1989, el director de ciència i desenvolupament estratègic d'Exxon advertia en un informe intern que “les conseqüències generalment negatives” de l'escalfament global portarien els legisladors a impulsar lleis que representarien “mesures draconianes costoses i irreversibles” per a la indústria energètica.

Com a mesura preventiva, Exxon va formalitzar la seva posició pública respecte a l'escalfament global, emfatitzant la suposada incertesa tant sobre la realitat de l'escalfament global com sobre les prediccions de les seves conseqüències futures, per tal de paralitzar l'opinió pública i, com a conseqüència, l'acció legislativa. També va començar a finançar multitud d'organitzacions que feien d'amplificador de totes aquestes teories i posicions. L'eix principal de l'acusació dels fiscals, per ara, rau sobre el fet que Exxon coneixia des de feia dècades l'existència de l'escalfament global, les seves conseqüències i el probable impacte que això podia tenir sobre la indústria del petroli, i que, en comptes d'informar d'aquest risc els seus inversors, va mantenir una posició oficial que emfatitzava una suposada incertesa. En actuar així, Exxon hauria comès frau contra els seus inversors que, en cas d'haver conegut tota la informació fidedigna de què disposava Exxon, potser l'haurien percebut com una inversió arriscada i haurien decidit desinvertir-hi.

Que l'acusació pivoti sobre aquest fet, i no sobre la manipulació deliberada de l'opinió pública per generar confusió sobre l'escalfament global, és una mica com quan a Al Capone el van poder condemnar per un delicte comptable, i no per les innumerables malvestats que havia comès. Però, com en el cas de Capone, benvingut sigui aquest mecanisme si serveix per a posar blanc sobre negre la manipulació deliberada de la realitat per part d'Exxon en aquest assumpte, el més crucial de tots.