‘Canya' als catalans

“Jo sóc partidari de donar el cop quan el cop mati l'animal.” L'animal és Xavier Trias, en aquell moment, només, alcalde de Barcelona. I qui diu la frase, el fins ahir director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. I sí, la frase forma part de la conversa que van mantenir l'octubre del 2014 De Alfonso i el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i que el diari Público ha anat fent pública per capítols des d'uns dies abans de les eleccions espanyoles que el PP ha tornat a guanyar. Òbviament, cadascú interpreta el que vol, però només cal escoltar uns quants dels àudios per tenir clar que la conversa no era entre dos alts càrrecs que parlen d'un problema que cal eradicar, la corrupció, com ens vol fer creure el ministre. Les converses són entre dues persones que juguen a crear una conxorxa. I els esdeveniments posteriors deixen clar que sabien com jugar les cartes, encara que estiguessin marcades.

Ara els resultats electorals de diumenge passat a Catalunya, en què el PP guanya un escó i és l'únic partit que guanya vots, junt amb ERC, suggereixen que tant li fa, que un afer tan greu com aquest, que hauria fet caure governs sencers a qualsevol país del món, no té cap efecte. D'entrada, em nego a posar tothom al mateix sac. Els anys que acumulo fent periodisme local m'han permès conèixer bons polítics del PP, que han defensat el seu municipi sempre, molts cops, contra les ordres del partit. Vaja, que, com en tots els partits, segur que hi ha de tot. Però, en aquest cas, ja em perdonaran si penso d'una manera una miqueta simplista. Queda clar que el moment polític que viu el país ha radicalitzat les posicions i, de la mateixa manera que entre els independentistes n'hi ha molts que pensen que com pitjor millor, fins a la trencadissa, entre els populars n'hi ha molts que pensen que als catalans, canya! Vaja, que no els fa gaire res que el govern de torn infringeixi la llei, com s'ha fet abans, i usi fons públics per muntar conxorxes contra els enemics polítics. El nacionalisme havia estat l'àrbitre entre la dreta i l'esquerra espanyoles. Ara l'independentisme és l'enemic a batre. No, a eliminar. Com sigui.