‘E pur si muove'

La foto del 27-S va ser la imatge del moviment d'una Catalunya més defensora de la seva sobirania que mai i també més inclinada a la seva independència que mai. La foto del 26-J, en canvi, és la foto de l'Espanya estàtica i immobilista de sempre, la que no vol canviar ni ser canviada. Ignoro si Podem podrà seguir explotant electoralment la tercera via, la del referèndum pactat, quan l'Espanya política i la sociològica deneguen una i una altra vegada aquesta opció. Però sí que s'ha produït moviment de regidors, de figures mediàtiques i de votants que comencen a admetre que l'única ruptura possible de l'statu quo és la independència. Moltes veus afirmen que el procés sobiranista està estancat, bloquejat, però els fets diuen el contrari. D'una banda, el moviment, aquest cop estratègic, dels anomenats poders de l'estat enviant a judici Mas, Ortega i Rigau (Homs espera torn al Suprem) curiosament dos dies després de les eleccions (no fos cas...) per haver consentit la votació del 9-N, recordem-ho, procés participatiu, lliure, no vinculant i amb urnes de cartró, que els catalans van exercir massivament a finals de 2014. La pregunta és obvia, què es pot esperar d'un estat que prohibeix urnes i persegueix qui les posa? Diria que la societat catalana no es quedarà immòbil davant aquest atemptat als seus drets i a la seva dignitat. El moviment, és cert, pot arribar a ser minúscul com el d'un gra en un rellotge de sorra. Imperceptible com el de la Terra al voltant del Sol, però alhora inexorable. Igual que la indignació que han provocat successivament les maquinacions del ministre Fernández Díaz i el director de l'Oficina Antifrau contra els partits i líders independentistes catalans, el fet que Rajoy no hagi desautoritzat la conspiració, l'absència total de càstig per part dels ciutadans espanyols a les urnes i la connivència de PP, PSOE i C's al Congrés, preservant les clavegueres de l'estat que, sense dubte, consideren justes, necessàries i sobretot útils. Alguns asseguren que el procés ha mort i d'altres que no avança, i tanmateix es mou. L'estat, el govern, els tribunals, les clavegueres, els partits, els ciutadans... Espanya continua propulsant Catalunya cap a la independència.