On són les dones?

L'escriptora Maria Antònia Oliver va explicar en rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que al llarg de la seva trajectòria literària i política sovint l'havien convidat a participar en actes i no li amagaven que exerciria de quota femenina, perquè tota la resta eren homes. Si a més –explicava Oliver– li deien que cobriria la quota mallorquina, ja no se sentia un “florero” sinó una ensaïmada.

Oliver parlava d'anys enrere però el cert és que, avui, la presència de dones a tertúlies i actes polítics segueix sent testimonial. Fa setmanes que un grup de dones compta la presència femenina en programes de televisió i espais d'opinió a la premsa escrita i en porten el còmput al bloc onsonlesdones.blogspot.com. Les xifres que presenten demostren fins a quin punt l'opinió de les dones en aquest país és silenciada; en el cas de la premsa escrita amb prou feines arriba al 20 per cent.

Sovint les ràdios i televisions s'escuden a dir que, al cap i a la fi, els mitjans són un reflex de la societat. No és un argument convincent perquè s'obliden que la televisió té el poder de transformar la societat. No només té el poder sinó, de fet, l'obligació de fer-ho, i encara més si estem parlant de mitjans de comunicació públics.

Però és que, a més, si mirem les dades objectivament veiem que a les carreres de ciències socials i jurídiques el percentatge de dones entre l'alumnat supera el seixanta per cent en gairebé totes les universitats i, en canvi, a la televisió hi ha més politòlegs, sociòlegs i advocats que politòlogues, sociòlogues i advocades. Per què les dones guanyen a l'aula i perden al plató?

Sé que pot semblar un contrasentit que ens queixem que quan ens conviden a expressar l'opinió des d'un altaveu ens facin sentir quota i alhora reclamem la instauració de quotes per garantir l'equilibri. El que volem és que arribi el dia que en una tertúlia hi apareguin només homes i l'endemà només dones. Perquè la tria s'hagi fet sense tenir en compte el gènere sinó la trajectòria professional i el talent.