La llera del Baix Besòs

No fa gaire que el dar­rer tram del riu Besòs era una cla­ve­guera a cel obert. El riu no és gaire llarg però, als anys de la indus­tri­a­lit­zació, reuní a la riba una nom­brosa quan­ti­tat d'empre­ses, de com­po­nent divers però en el con­junt de gran poder con­ta­mi­nant. Durant setanta anys del segle vintè, les aigües flu­vi­als ana­ren per­dent el propi caràcter d'ús agrícola per a con­ver­tir-se en recep­to­res de les incon­tro­la­des dei­xa­lles indus­tri­als que, sense consciència de delicte ecològic, des­car­re­ga­ven el verinós con­tin­gut a la bassa medi­terrània.

Al bell mig de la zona més den­sa­ment poblada de Cata­lu­nya, la putre­facta olor de les aigües con­ta­mi­na­des inter­pel·là els ajun­ta­ments democràtics, que es plan­te­ja­ren ben aviat la recu­pe­ració d'un espai que podia ser la columna ver­te­bral del Bar­ce­lonès Nord. Les xeme­ne­ies de la tèrmica (“les tres maries”) mar­ca­ven l'aigua­bar­reig del riu amb el mar i el punt on calia fer arri­bar l'aigua cada vegada més neta. S'implan­ta­ren les pri­me­res depu­ra­do­res i es regla­mentà sobre els resi­dus con­ta­mi­nants. S'inver­tia l'ordre i s'apun­tava el sal­va­ment.

Es creà el Con­sorci per la Defensa de la Conca i, cons­ci­ents que la riba podia esde­ve­nir un gran espai de lleure, s'aprovà el pri­mer pro­jecte de recu­pe­ració ambi­en­tal, als anys noranta, millo­rant la depu­ra­dora de Mont­cada, que reforçà les zones humi­des. L'any 2000 s'inau­gu­rava el pri­mer tram del parc flu­vial, com­par­tit per Mont­cada i Santa Coloma, ampliat qua­tre anys després fins a Sant Adrià. I dar­re­ra­ment fins a la desem­bo­ca­dura. Per demés, les aigües netes del riu han con­tribuït a recu­pe­rar la fauna, amb més de dues-cen­tes espècies d'ocells i pei­xos i amfi­bis ben acli­ma­tats. Ara el con­sorci ha emprès una nova volada, quan Bada­lona s'hi ha adhe­rit, junt a Bar­ce­lona, Santa Coloma, Mont­cada i Sant Adrià, i s'ha con­fi­gu­rat un magnífic cor­re­dor verd que con­vida al gaudi de ciclis­tes, cor­re­dors i cami­nants. Cir­cuits ambi­en­tals pro­mo­ci­o­nen el conei­xe­ment del medi.

Amb tot, res no seria prou com­plert si no es tingués en compte un fet social que inco­moda. És a l'eix del Baix Besòs on es con­cen­tren les bos­ses huma­nes més neces­si­ta­des. I és en la con­fluència de Bar­ce­lona i Sant Adrià on cal actuar amb con­tundència. La Cata­lana i La Mina recla­men un ajut espe­cial. Men­tres­tant, l'alcal­dessa Ada Colau, anun­cia un ambiciós pla de bar­ris que con­si­de­rarà l'acció sobre quinze bar­ris bar­ce­lo­nins, comis­si­o­nant a Oriol Nel·lo per tirar-ho enda­vant. Ara, de les acci­ons futu­res, es deci­deix començar aquest pro­jecte pels bar­ris de Tri­ni­tat Nova, Bon Pas­tor i Besòs Maresme, tots tres en la zona del Baix Besòs.

El Baix Besòs és una rea­li­tat pre­sent i té força futur. Els cinc ajun­ta­ments del con­sorci pot­ser anun­cien, sense saber-ho, un pos­si­ble govern metro­po­lità.