Tribuna
Colau besa Fernández Díaz
Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, hauria de demanar disculpes per haver llençat brossa en la campanya electoral contra Xavier Trias usant les calúmnies demostrades de Jorge Fernández.
Just nomenada alcaldessa sense diàleg va anul·lar la idea dels Jocs Olímpics d'Hivern d'esquena a la gran esperança que havia despertat al Pirineu. Hom va pensar que era un acte de prepotència d'aprenents, després n'ha fet una darrere l'altra. Alhora rectificant sempre que cal, Barcelona bé val una passa endarrere. Aquesta virtut la té.
Tot i això, en reacció a l'escridassada d'un irat Pablo Iglesias al despatx de l'alcaldia va fer-se gran. Ara davant un mig dubitatiu Podemos i un equip molt limitadet, més endogàmic que mai, aliat amb la “màfia”, paraules d'ella mateixa sobre el PSC i la mateixa gent que ha incorporat, put. Intuïtiva i audaç, ara, abans de cap decisió ho consulta. Per temor a vessar-la.
Es va haver de menjar a pa sec el no al Mobile World Congress, va haver de rectificar davant el premi de Fórmula 1 de Montmeló quan de tot arreu li van recordar els centenars de milions d'euros que genera i els milers llocs de treball que crea. Un gens sospitós col·lega Evo Morales li va demanar els hotels que ella no volia o pretenia limitar, resolució que també s'ha hagut d'empassar, ara, això sí, amb aigua.
ELla i l'equip de govern obren i tanquen fronts: manters, turistes, metro, busos, tramvia, barris, pisos turístics, horaris, sindicats, comerç, policia, nomenclàtor, ciutat femenina, referents sexuals, cultura, la PAH (Afectats per la Hipoteca), partits, esport (rebuig a esdeveniments internacionals que aportarien milers de milions d'euros, feina per a molts aturats, però no), l'AMI (Associació de Municipis per la Independència) o el fracassat bunyol al Born.
Colau era una persona poc bregada en la gestió d'una ciutat molt complexa, crescuda innocentment a l'escalf purità d'una ONG s'ha professionalitzat treballant en l'activisme a l'ombra del DESC (Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Barcelona). Dirigit per Jordi Borja, factòtum històric del PSUC, de l'escissió Bandera Roja, que retornada al partit mare hom deia que era bandera blanca, del qual com explica Joaquim Roglan de forma crítica, sense salfumant, al llibre Excelentísima activista, recull la consideració generalitzada que és la personificació de l'activista de saló. Per cert, el DESC no va ser auditat fins a l'any 2009 malgrat els molts viatges i estudis dels “companys progressistes”.
La besada de Colau amb Jorge Fernández, el deshonest calumniador, no és el petó còmplice d'Iglesias i Domènech, és un petó groller. Ada Colau ha d'esmenar aquesta errada per una Barcelona millor en un país en camí cap a la llibertat. Ha de pensar que té força per ella mateixa, no necessita crosses elitistes, ni sectàries.