Voli amb nosaltres per un euro

Suposo que ja deveu saber cap on camina aquest article. Es tracta d'un anunci de Ryanair, del mes de febrer, que es complementa amb un “increïble! Voli per un euro entre les principals ciutats europees, per menys del que costa un cafè”. Poc després, Vueling publicitava el següent eslògan: “Reserva els teus vols des de només 9 euros. Amb aquests preus ja no tens excusa per no pensar en la teva propera escapada!” M'ho vaig apuntar, presa d'una punxada d'indignació, pensant que el bitllet del tren de mitjana distància entre Girona i Barcelona val 22 euros i mig, anar i tornar. Podia escriure un article sobre els greuges comparatius que existeixen entre els mitjans de transport que la gent utilitza per anar a treballar –posem per cas, els trens de rodalies– i els que ofereixen viatges de plaer que proposen fer “escapades”. Em vaig preguntar: com poden fer aquests preus? Ara ja ho sé: a costa de deixar centenars de passatgers sense vol, abandonats a l'aeroport. A canvi d'aconseguir subvencions públiques per a combustible fòssil que contamina un colló –perdoneu però ho havia de deixar anar per no herniar-me– i que acabem pagant entre tots. A còpia d'estalviar-se serveis i d'abaratir salaris, de potenciar un monopoli que abans era públic i ara és privat... cosa que empitjora el servei al client, perquè escapen del nostre control i el de l'Estat que, a sobre, ha fet concessió de vols internacionals a aquests tipus de companyies, precisament a l'aeroport del Prat, on Vueling opera majoritàriament. Per tant, es practica una política de màniga ampla amb les companyies low cost i la propaganda era el preludi d'un col·lapse anunciat. Després es van desencadenar les queixes i reclamacions dels usuaris, a través dels mitjans de comunicació, en un clam de “tots contra Vueling”. Vaig trobar a faltar més reflexió encara sobre aquest model abusiu i antiecològic que propugna la socialització del fet de viatjar sense límits. Com a afectat, tens dret a queixar-te, però has de saber a què jugues pagant un preu inferior al de cost: t'arrisques que et suprimeixin el vol amb facilitat i contribueixes a rebaixar salaris. Recordo que, en un viatge amb Ryanair, una hostessa ens va impedir d'anar al lavabo: havia clavat el carro enmig del passadís per vendre productes. Es va iniciar una discussió encesa entre un viatger i l'hostessa i aquesta va trucar la policia. En arribar a l'aeroport, l'agent de policia va trencar a riure quan el client va dir que tenia incontinència, i li va donar la raó. Al pas que anem, qualsevol dia ens trobarem sense pilot, comandats a distància. Ens ho vendran com una idea intel·ligent que cal aplaudir per no quedar com un idiota. Em ve al cap la vella cançó de l'orquestra Mondragón: “Viatgi amb nosaltres, si vol gaudir i anar a mil i un llocs. Qui compra el nostre bitllet, compra la felicitat.”