Del Modern a l'infinit

La semàntica que envolta el nou projecte per a l'edifici de l'antic cinema Modern de Girona em provoca una certa perplexitat. Abans, fem memòria: ja han passat quinze anys des que l'Ajuntament va adquirir l'immoble, que ha arribat a l'absoluta degradació, si exceptuem la part on el cinema Truffaut obre cada dia les portes amb la tutela del col·lectiu gironí de crítics de cinema. El Modern havia estat un dels cavalls de batalla de CiU des de l'oposició, i quan, el 2011, Carles Puigdemont va assolir l'alcaldia es va parlar de convertir-lo en un ateneu i instal·lar-hi un centre d'estudis de la cançó, però governava en minoria i no va trobar prou suports. Durant el mandat es va destapar la Casa Pastors com a seu del futur museu d'art contemporani, que també requereix una inversió prèvia considerable. El Modern ha continuat dormint el son dels justos fins ara, que s'ha presentat aquest projecte que es planteja prou seriosament. Hi ha 4,4 milions de pressupost, dels quals la meitat han de venir de fons europeus, però amb uns objectius que els que tenim una concepció més clàssica dels equipaments culturals ens deixa amb una certa confusió, potser a causa del nom: Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT). Pel que s'explica, es tracta de crear un centre per dinamitzar la cultura i les arts creatives, com un dels motors econòmics de la ciutat, la qual cosa està molt bé, però en època de penúries i frugalitats pressupostàries, també s'hauria de pensar com es troben els altres equipaments municipals: la Mercè, fa temps sense direcció; el Museu del Cinema, el Museu d'Història i el Museu dels Jueus, amb el pressupost ajustadíssim; es va descartar el projecte a les Casernes del centre d'art contemporani del tripartit i el Bòlit ha de mantenir l'activitat entre la Rambla i Sant Nicolau. La Casa Pastors requereix una reforma amb un pressupost igual o superior al del Modern, per poder-se transformar en museu d'art contemporani. Tampoc s'entén com és que l'Ajuntament ha deixat escapar la casa d'Anna Ensesa, a la placeta del carrer de la Força, quan amb motiu de l'adquisició del fons Santos Torroella es va anunciar que una de les grans operacions que es podien fer per millorar la Casa Pastors i el Museu d'Història era connectar els edificis amb una galeria per sobre la pujada de Sant Feliu, perquè es complementessin i l'antic Institut Vell guanyés visibilitat.