Guerra bruta, caram!

Es veu que hi va haver –hi va haver o hi ha?– una anomenada operació Catalunya impulsada per l'Estat o pel govern del PP o per un ministre del govern del PP per anar en contra dels polítics independentistes i desprestigiar-los, buscant-los les pessigolles, a ells i a familiars o parents directes, amb la voluntat d'ensorrar el procés independentista de Catalunya. Al mig hi ha policies, periodistes i, s'ha de suposar, el CNI i, és clar, voluntat d'algú que mana molt per posar diner de l'estat a disposició dels que busquen coses o, el que és pitjor, dels que si no les troben estan disposats a inventar-se-les per complir els objectius de fer descarrilar la voluntat de la majoria del poble de Catalunya. Diguem-ho clar, dels que han estat espiant partits legalitzats.
Alguns ho han descobert ara perquè s'han publicat papers, papers i converses, com les de Fernández Díaz i Daniel de Alfonso. El primer encara ministre en funcions. El segon, magistrat que es vol reintegrar a la carrera judicial. En un país normal, el primer minut després d'haver-se publicat i d'haver-se escoltat les conspiracions, el ministre hauria estat destituït si no hagués tingut la vergonya democràtica de dimitir. I la fiscalia hauria treballat de valent, des del minut zero, per evitar que es poguessin destruir proves. Però el que ha sortit a la llum és tan podrit que potser allà els va ajudar a sumar vots, però l'escàndol perdurarà i caldrà anar-lo recordant. Alguns han descobert ara el que molts sospitaven o intuïen de sempre, com que no feia falta sentències judicials per saber que hi havia tortures, com les que van patir alguns catalans el 1992, o assassinats d'estat comesos amb diners públics, com va passar amb els GAL. Benvinguts els que han descobert ara la guerra bruta, que han vist com contra l'independentisme val tot, especialment l'actuació de les clavegueres de l'estat, que han existit sempre però que potser mai no havien estat en mans tan ineptes com en els darrers anys.