Europa fa por

Als meus seixanta anys ja considerava nul·la la possibilitat de morir afusellat algun dia. Ara, tal com van les coses, ja no em sembla tan remota. El feixisme, aquest cuc verinós que no mor mai, reapareix amb força per furgar com una broca maligna les parts més obscures de la ment humana. Posen en marxa un discurs on preval la por, el menyspreu a la diferència, i en exaltar la conservació dels horrors en front de les incerteses que acompanyen qualsevol canvi evolutiu, el camí cap a un mon més just. De por, en diferents graus, tots en tenim; de dolor, també, però el que no es pot tolerar de cap manera és que algú els utilitzi per crear les bases per anul·lar les esperances, per perpetuar el domini d'uns sobre els altres, tal com sempre ha pretès el feixisme.

Ara Europa té por i els sàtrapes surten de les llorigueres on els tenia desterrats el sentit comú. El que saben fer millor és fotre llenya al foc per iniciar una guerra de miserables contra pobres. Aprofiten quan tot sembla més destarotat. Ara s'obren pas d'una manera alarmant per tot el continent fent servir el tema dels immigrants. Reconec que no és fàcil fer front a un moviment migratori tan colossal com el d'ara, però com tants i tants n'hi ha hagut al llarg de la història de la humanitat. No cal dir que tots han estat acompanyats de les corresponents tragèdies, i el d'ara no serà menys. Sí, però, que la història ens pot ensenyar a minimitzar-la amb el grau de raonament suficient perquè ens acosti, encara que sigui només una mil·limilionèsima part, a la utopia de la justícia. El feixisme, però, només pretén tornar a la barbàrie, s'apoderen impunement de paraules com civilització, pàtria o raça per enfrontar gent amb altra gent.

Em fan por la decisió dels britànics, el poder d'Hongria, l'ascens del Front Nacional a França, Àustria, els Països Baixos, etc. i els comentaris racistes que fa la gent cada vegada més sovint en botigues, cafès i carrers. A l'Estat espanyol el discurs feixista també va guanyant terreny amb l'agreujant que als immigrants cal sumar-hi el discurs contra Catalunya. És evident que les consignes feixistes van calant mentre la política democràtica tradicional, la dels partits, sense nord i en decadència, ni tan sols els planta cara. Queda clar que Europa em fa por.