El perruquer presidencial

S'ha comentat mil vegades que la República Francesa, per molt república que sigui i per molt que hagi arribat a aquest estat pel mètode expeditiu de segar el cap a algunes testes emperrucades, conserva gairebé intactes els rituals de l'antic règim: desfilades, recepcions als palaus, condecoracions, una diplomàcia recomplicada reforçada pels matisos insondables de l'idioma francès... El mateix president de la República es reserva unes atribucions que els reis i presidents d'altres països han delegat als primers ministres o simplement als ministres nets i pelats pensant-se que seguien l'exemple i els principis de la Revolució Francesa. No és estrany, doncs, que François Hollande, president de França, tingui un perruquer a la seva disposició les vint-i-quatre hores del dia, tots els dies de l'any. La presència d'aquest perruquer no deu ser d'ara sinó que, passant per Chirac, Mitterrand o De Gaulle, es deu remuntar i deu tenir l'origen en el que cada matí pentinava la perruca al Rei Sol i a tots els altres reis que el van precedir i succeir. Els perruquers palatins no es limitaven a cultivar els tirabuixons de cabells naturals i artificials i a deixar cada matí com una poma les galtes que el rei els parava sinó que arribada l'ocasió arrencaven al rei un queixal que li feia la guitza o eren reclamats per emetre un consell que de vegades era d'alta política. El perruquer d'Hollande cobra prop de deu mil euros al mes. Toquen a catorze per hora. El meu perruquer me'n reclama quinze per vint minuts. Al canvi, el perruquer del Rei Sol no devia cobrar més, i fins i tot potser es donava per ben pagat de poder traficar per la cort.

Suposo que la reina d'Anglaterra també deu tenir un perruquer de guàrdia. Veient les sabates que calça, que semblen comprades a can Boixet, m'afiguro que el pentinador s'ha de conformar igualment amb unes monedes que la monarca es deu treure de la bossa que du fins i tot per estar per casa. La seva nova primera ministra, Theresa May, ha cridat Boris Johnson perquè li porti la política exterior. Aquest senyor necessita passar pel perruquer. Si li observem un canvi de look podrem concloure que el 10 de Downing Street, on se celebren els consells de ministres, també compta amb un servei d'estilisme.

I nosaltres, què haurem de fer? Jordi Pujol duia sempre una pinta a la butxaca, però parlem de l'etapa autonòmica. Hi haurà d'haver un perruquer a la Casa dels Canonges? Un perruquer presidencial pot arribar a ser una estructura d'estat, i no vegin en aquesta observació ni mica de broma. De moment resolem els afers exteriors amb Raül Romeva, que no té res per pentinar, però dia arribarà que Carles Puigdemont i els seus successors s'hagin de fer presents a l'Elisi.