I encara diuen que el gas és car

Rajoy, Sánchez i Rivera no s'ajunten. Que el dimoni se'ls emporti a la caldera. La insolvència moral és absoluta a Espanya. Els catalans no són independents perquè són catalans. Perquè a l'altre costat tot allò que hi ha esmussa i no ha passat del miocè. Pur terciari. Tot el que és i representa Espanya provoca una recança infinita. Quin greu que sap deixar de fer el que caldria fer. Un petit empresari ha enviat a aquest diari la factura del gas corresponent a un mes. El petit empresari, que ho paga tot i que se sap més controlat que el preu del blat a l'Espanya de Franco, se la mira i no se l'acaba de creure. Què diu aquesta factura? Que el cost de la producció de l'electricitat que consumeix l'empresa de l'atònit usuari suma 154'22 euros. En un país normal, decent i efectiu, caldria sumar-los un percentatge just d'impostos i la cosa quedaria en 200 euros. No és el cas. Els impostos que apareixen en la factura afegeixen al total 154'22 euros més. El 100 per cent. Que paguin els rics. Els rics que consumeixen gas. La cosa, òbviament, no acaba aquí. Això sumaria 308'44 euros. Però el total de la factura en fa 728' 21. I doncs, els altres 390'32 d'on surten i en concepte de què? 146,88, corresponents a “incentius a les energies renovables, cogeneració i residus”. Aquí ho paguem tot. 149'45, al “cost de xarxa de distribució i transport”. I 93'99, a “altres costos regulats (inclosa l'anualitat del dèficit)”. Quin dèficit? El de vergonya. A la caldera! Burro qui paga i qui els aguanta.