Los Manolos de ‘Bleins'

Avui fa exactament 25 anys que Los Manolos van oferir la seva primera actuació a les comarques gironines, concretament al camp de futbol de Blanes, el dijous 25 de juliol del 1991. Molts pensaran que és una efemèride menor o que ni tan sols té categoria de data memorable. En el millor dels casos, algú podria recordar que Los Manolos van actuar el diumenge 9 d'agost del 1992 a la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona, amb Peret i Los Amaya, en la primera gran reivindicació universal de la rumba catalana, a l'època en què Barcelona tenia poder i tots érem amics per sempre. Però tornem a Blanes, ara fa un quart de segle: quan les seves revisions rumberes dels Beatles (All my loving) i Sinatra (Strangers in the night) van convertir el seu primer disc, Pasión condal, en el gran èxit de l'estiu del 1991 –350.000 discos venuts: una xifra ara ja utòpica–, Los Manolos reivindicaven un estil propi: el Bleins sound. Bleins seria la pronunciació en anglès desacomplexat de Blanes, la localitat on aquella colla de joves músics del barri barceloní d'Hostafrancs havia passat nits d'estiu antològiques que els van inspirar per revitalitzar la rumba catalana, des de la seva visió lliure i heterodoxa de paios fills del rock'n'roll. Cal recordar que Peret s'havia passat bona part dels anys vuitanta més a prop dels altars que dels escenaris i que Gato Pérez va morir el 1990. Curiosament, el 25 de juliol del 1991 va tenir lloc un altre concert que alguns sí consideren històric: la triomfal reaparició del rei Peret, amb les Estrelles de la Rumba –entre elles, l'enorme Tío Paló–, al Velòdrom d'Horta. Aquell últim estiu preolímpic va tenir lloc el primer gran renaixement de la rumba catalana, un gènere sempre considerat menor pels seus orígens gitanos, populars i urbans: tota una injustícia per a una música que va néixer mestissa molt abans que es parlés de mestissatges sonors. Ara fa 25 anys ningú imaginava que algun dia es presentaria la candidatura de la rumba catalana perquè fos declarada per la Unesco patrimoni immaterial de la humanitat, una iniciativa de la Casa Musicale de Perpinyà, l'Escola de Música Moderna de Girona i Foment de la Rumba Catalana (Forcat), entre altres entitats, que ara fa un any va rebre el suport del Parlament de Catalunya. I crec que, en tota aquesta història, algun mèrit se'ls ha de reconèixer a Los Manolos, naino naino naaaaaaaa...