Opinió

Tribuna

La magnitud del mal

“La història és una lluita contra la ignomínia, contra l'estupidesa, contra la barbàrie i contra la maldat en totes les seves formes

El mal és, molt sovint, notícia. Ocupa titulars i multitud de pàgines cada dia. Ens causa inquietud, neguit, indignació. Adopta moltes formes i manifestacions. En cada època de la història de la humanitat s'hi afegeixen noms nous. No hi ha sector, ni àmbit de la realitat, en el qual el mal no hagi deixat les seves petjades. Formen part del mal els dolors, les malalties i la mort, però també la fam, la guerra, la soledat obligada i l'aïllament humà. També formen part del mal els perjudicis que ens causem mútuament, ja sigui mitjançant la vulneració de la integritat física o mental, o bé mitjançant la violència o la manipulació.

Forma part del mal l'explotació dels indefensos, siguin indigents o desemparats, dones o nens. També hi ha estructures de mal, com la violència social, la injustícia econòmica, el frau organitzat que genera sofriments de tota mena a milers de persones anònimes.

La llista dels noms del mal podria allargar-se indefinidament, perquè cada dimensió nova de la realitat i cada nova branca del saber descobreix noves condicions, vestigis i efectes del mal. En aquest llista, no podem oblidar la memòria històrica, que conserva, en el record, els més horribles excessos i execrables crims contra la humanitat.

Ens avergonyeix recordar el mal que ha estat capaç de perpetrar el gènere humà al llarg de la història. Ens dol recordar-ho, però no podem fer altra cosa que recordar, per desvetllar la consciència dels presents i tenir sempre en la ment que el que es va esdevenir pot tornar a ocórrer si es produeixen les circumstàncies que ho van fer possible.

El mal pertany a la zona ombrívola de l'ésser humà, a la seva naturalesa més íntima. Ignorar-ho és desconèixer l'ésser humà; és sucumbir a una antropologia fictícia i irreal que no representa la complexitat de l'ésser humà, la convergència de dimensions que es troben en aquest ésser tan estrany, la seva dimensió lluminosa i la seva dimensió fosca.

El mal és sempre més profund del que nosaltres som capaços de pensar i d'entendre. Posseeix diferents rostres, un munt d'expressions polièdriques, que provenen de la mateixa arrel. Hi ha un ball de màscares que amaguen el mateix abisme, la mateixa obscuritat. Es perpetua al llarg de la història. No s'extingeix, es manifesta cíclicament, una i altra vegada, tot i els esforços per extirpar-lo i purificar-lo. En sentit estricte, és un concepte obert, no és una noció que es pugui definir. No solament conté l'experiència de la destrucció manifesta i definitiva, d'inhumanitat i d'injustícia patent, sinó que conté també elements de judici subjectiu, de projeccions i, per tant, d'il·lusió enganyosa. El mal no és solament allò que perjudica i que, per tant, ha de ser frenat, sinó que és també allò que supremament queda fora de l'ordre del món i que no ha d'existir en cap circumstància.

Hi ha, però, moltes nocions de mal. En el taoisme, el bé i el mal són dos principis oposats que dialècticament es complementen i es necessiten. Tant l'un com l'altre són expressions de l'única realitat que subsisteix per a si mateixa, el Tao. Karl Gustave Jung, per exemple, considera que la salut de l'ésser humà requereix que l'home accepti el seu costat fosc, la seva ombra. Sòcrates va concebre el mal com el fruit de la ignorància. Segons ell, els homes causen el mal perquè ignoren el bé, perquè els manca saviesa. Els escolàstics medievals el van definir com a privació de bé. Van concebre el mal com la mancança de bé, com a allò que manca, com el desordre, la disgregació, el caos.

Hi ha el mal que es presenta sota l'aparença de bé, emmascarat d'una manera tan bella que no es deixa entreveure a cop d'ull. Per això, cal activar totes les potències mentals per identificar-lo i separar-lo. El mal, en definitiva, es diu de moltes maneres i en cada generació es manifesta de formes molt sorprenents. Seria ingenu considerar que és un pur accident en la marxa triomfant de la història; però també seria excessiu pensar que l'ésser humà és captiu de la seva ombra i no pot combatre'l. Estem fets d'ombra, però també de llum.

La història és una lluita contra la ignomínia, contra l'estupidesa, contra la barbàrie i contra la maldat en totes les seves formes. Cada generació té la responsabilitat d'entregar-se obstinadament a aquesta lluita per frenar l'extensió del mal. Cal vetllar, estar atents. No tot està perdut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.