Marcianades amb l'art

Cada cop hi ha més evidències de l'existència de vida extraterrestre. Només cal fixar-nos en nosaltres mateixos i com ens costa adaptar-nos a un món i a una vida que no és la nostra perquè segurament els extraterrestres som nosaltres i costa acomodar-s'hi. Contemplem aquest estiu una posta de sol ataronjada al capvespre de la plana de Ponent, o les onades blaves i furioses trencant en les roques d'una cala de Menorca, i ens sorprèn i ens meravella com si acabéssim d'arribar a un planeta estranger i encara no ens hi haguéssim acostumat del tot. Hem creat al llarg dels segles tota mena de religions, filosofies, lleis i constitucions per tal d'ordenar la nostra estada a la Terra i mirar d'adaptar-nos a aquest entorn estrany, però és clar que no ens n'acabem de sortir, i al final tot ho intentem arreglar a cop de fuetada, bomba, cop d'estat militar o làser desintegrador, segons el que tinguem a mà.

La sentència d'un jutjat d'Osca que obliga el govern català a entregar una sèrie d'obres d'art sacre del monestir de Sixena del MNAC i del Museu de Lleida és també una prova irrefutable del repoblament terraqüi per part d'espècies diferents. El que per a uns va ser posar a resguard i conservar unes obres d'art que estaven en perill imminent de destrucció, per a la part demandant va ser el fruit d'una invasió insaciable a la caça de recursos aliens i que ara han de ser entregats sense condició per tal de restituir l'ordre a l'Univers. La construcció d'una nació espanyola unificada i solidària va deixar de ser fa temps un relat polític per convertir-se en una història de ciència-ficció. A vegades amb passatges terrorífics, i d'altres amb episodis subtils on l'alteritat contaminadora és fustigada amb sentències i constitució a la mà.

A la famosa àrea 51 diuen que hi ha un cadàver alienígena dissecat. Ves que no sigui en realitat el darrer terrícola autèntic que, atònit, espera sentència per ser traslladat en la pròxima marcianada que se'ns acudeixi.