Cura d'urgència

És bo recordar, en moments de tanta confusió, desconfiança i temors que disposem d'alguns recursos personals i grupals que poden, en part, evitar que la nostra consciència es vagi tenyint de desesperança o d'impotència. No es tracta d'una gran novetat, sinó més aviat de recuperar i revitalitzar recursos dels quals la humanitat s'ha servit sempre, tant en les èpoques de bonança com en les de greus dificultats i tragèdies. Em refereixo a aquesta capacitat de què disposa qualsevol ésser humà que és la de crear i que anomenem “creativitat”. Una capacitat o activitat que sota diverses formes cada persona porta en el seu interior i que és capaç de traduir en música, poemes, cants, aquarel·les o patchworks. Tothom és capaç de crear artísticament, malgrat el primers desànims i inseguretats, malgrat aquesta resposta sovintejada de “jo no en sé...” que trobem en qualsevol intent d'expressió inicial o ja en plena producció. La creació és una excel·lent forma no tan sols de resistir sinó de fomentar la llibertat individual i per tant la col·lectiva. Crear, sota la forma artística que sigui, extreu del nostre interior capacitats adormides, ofegades o silenciades. Dóna forma, construeix noves realitats emprant materials interns i externs, experiències, sentiments, imatges de vegades sense nom ni forma, de vegades
menysvalorats, sovint considerats de rebuig, anodins. I en donar-los forma, o recompondre una de preexistent d'una altra manera, ens ajuda a construir-nos i a fer-ho de forma dinàmica. Ens fa sentir més capaços, ens valora davant els nostres propis ulls. I té virtuts curatives. I el que és més important, ens fa humans més lliures. I des d'una òptica col·lectiva no hi ha millor garantia de salut que una ciutadania que té clara la importància de la llibertat.

Crear i ajudar a fer-ho, proporcionar mitjans per a la tasca és una decisió política de primer ordre que sembla haver estat oblidada i menystinguda. Com si les polítiques haguessin oblidat que tant la cultura entesa d'una forma àmplia com el foment de la creativitat són components importants de la cohesió, la tolerància social i la democràcia en la vida quotidiana, en el dia a dia, al veïnat i al carrer, als cafès i a les cuines de les cases... I que la creativitat és una eina poderosa per construir una ciutadania responsable que s'autorespecti i actuï com a tal en allò que tenim tots en comú. Vet aquí una reflexió pensada en termes de cura d'urgència, a l'abast, mentre esperem i intentem per tots els mitjans no tan sols resistir sinó treballar perquè arribin dies en què minvin els temors, la desconfiança i les injustícies de totes bandes que les causen i que ens fan sentir ineptes i en situació de risc.