Tal dia com avui
Els Jocs i els jutges
els intel·lectuals espanyols no faran com els de l'època de Primo de Rivera l'1 d'agost de 1929
Avui fa exactament 80 anys que Adolf Hitler presidia la inauguració dels Jocs Olímpics de Berlín, els onzens de l'era moderna. Avui falten quatre dies perquè Rio de Janeiro aculli els que en fan 31, convertint-se en la primera ciutat de l'Amèrica del Sud que acull aquest circ –perdó, esdeveniment esportiu d'abast mundial.
Els Jocs sempre han tingut una dimensió política que els converteix en alguna cosa més que en una mera trobada dels, presumptament, millors esportistes mundials. I és que fins que no es tenen totes les certificacions de la brigada antidopatge, totes les medalles són presumptes.
En els Jocs de l'Alemanya nazi, hi van participar 49 països i 3.632 esportistes. En els de Rio, més de dos-cents estats i més de deu mil esportistes, xifres que haurien fet posar de molt mal humor el Führer, acostumat a moure's entre xifres rècord. Per exemple, va fer construir un estadi per a les competicions que va ser el primer de la història a encabir 100.000 espectadors.
Com que tots plegats tenim la memòria curta, pocs deuen saber que, l'invent aquest de portar la flama d'un cantó a l'altre amb la torxa, se'l va inventar precisament el dirigent nazi. Una tradició que ha perviscut sense que ningú n'hagi qüestionat l'origen; un foc que enguany transporta una torxa catalana fabricada a Caldes de Montbui.
El catalans, malgrat que a alguns els pesi, som per tot el món, perquè disposem d'un potencial industrial i creatiu únic, que va ser el motor de l'Estat fins que l'oligarquia estatal va decidir declarar-nos la guerra i judicialitzar absolutament tots els aspectes de la nostra vida política. Per això avui, 1 d'agost, els catalans també estem pendents de les decisions d'un jurat: els magistrats del Constitucional, instats a il·legalitzar-nos la presidenta del Parlament per un partit que va ser fundat per un ministre franquista. A diferència de l'1 d'agost de 1929, aquest cop no hi haurà cap intel·lectual espanyol destacat que renunciï a la seva càtedra en protesta per tanta bogeria, com van fer aquell any per denunciar públicament Primo de Rivera.
