Dels catalans o de Catalunya

Si l'estiu es pogués inventar hauria de ser un pujol recobert d'herba fresquíssima, d'aquella que s'il·lumina de verd cada vespre amb l'últim sol del dia, un caminoi lleuger per fer-hi cim xiulant, un roure feixuc i d'ombra espessa coronant-lo, un ventijol suau que refresqui el pensament i no demani jaqueta, una cadira, una taula, una cerveseta al centre i llibres, llibres per posar a zero el comptador de lectures pendents.

La tria de lectures per l'estiu –lectures? Lectures equival a llibres, en plural. Tant de si dóna això de les vacances?– és sempre un afer complicat, una decisió amb un punt de cosa transcendental, un exercici d'esgrima entre l'emoció i la raó on es tracta de tenir encert en l'elecció i no sortir-ne gaire perjudicat. Que cada gram de lectura que afegeixi pes a la maleta justifiqui la càrrega i no es converteixi en una càrrega injustificada.

Si el que es pretén és que les hores passin lleugeres, hi ha l'opció de decantar-se per una novel·la d'aquelles llegidores que transporten al món on s'obliden les preocupacions. Però si el que es pretén és treure una altra mena de suc al rellotge, hi ha aquelles lectures que ajuden a actualitzar coneixements oblidats, tan oblidats com, per exemple, els de les civilitzacions antigues. En aquest àmbit són indispensables dos llibres del mag de la història, Indro Montanelli, que concentren en una sola obra la doble missió de la lectura: entretenir i formar. Es tracta, evidentment, dels clàssics de clàssics, Història dels grecs i Història de Roma, dos volums on s'expliquen com ningú ha estat capaç de fer-ho les dues civilitzacions mare del nostre món. Expressament, Montanelli va fer aquesta diferència aclaridora en els títols, perquè la gran Grècia no va ser altra cosa que la suma de grecs que mai van anar a l'una, mentre que Roma sí que va ser capaç de construir una història amb majúscules, suma de voluntats d'una gent que va voler ser i transcendir.

Hereus com som del geni hel·lènic i el pilum llatí, seria bo que un Montanelli ressuscitat escrivís un dia una nova Història de Catalunya. O potser seria més adient escriure una Història dels catalans? Units en la conquesta de somnis o desunits per fer realitat una nova derrota? Heus ací el gran dilema de la història d'aquest país. Tot un estiu (o potser ja no tant) per anar llegint, i per anar pensant-hi.