La carn flonja del ronyó de porc

No he avançat gaire en la lectura de l'Ulisses, però he arribat al segon capítol en què Leopold Bloom, que d'aquesta manera s'introdueix a la novel·la, menja el ronyó de porc que, sentint cassussa, baixa a comprar a cal Dlugacz considerant que el dijous no és un bon dia pels ronyons de be a cal Buckley. El fet que Bloom esmorzi un ronyó, fregit amb mantega en una paella, és un detall cèlebre de la narració de Joyce. No cal haver llegit l'Ulisses per saber-ho, com tampoc cal haver llegit A la recerca del temps perdut per reconèixer què vol dir Proust quan fa que l'olor d'una magdalena transporti el narrador a la seva infantesa a Combray. A mi em va passar literalment una vegada a Lisboa: una magdalena em va fer revenir la casa, i tot el món, de la meva tia Victoriana i els esmorzars que em preparava quan, de nena, la visitàvem a Ciudad Real amb la família. Amb els ronyons no tinc records, si no són d'haver-ne tastat amb fàstic sentint pudor d'orina, cosa que Bloom celebra com una fragància. A més de l'olor, no m'agrada la textura dels ronyons de cap animal. Tanmateix, m'agraden altres vísceres, sobretot els fetges. Poc abans d'escriure aquest article, he rostit un conill i m'he quedat amb el fetge, però he llençat els dos ronyons. M'ha fet cosa tocar-los, i la sensació llefiscosa m'ha retornat quan he llegit que, feta la compra a cal Duglacz, “la mà acceptà la glàndula tendra i humitosa i l'esmunyí en una butxaca del costat”.

Amb el ronyó de porc fregint-se a la paella, Leopold Bloom és requerit per la seva dona, Molly, perquè li aclareixi el significat d'una paraula que ha llegit en un llibre: metempsicosi. Bloom li diu que és un terme grec i que vol dir la transmigració de les ànimes: “Creien que et podies convertir en animal o arbre, posa per cas.” Pensava en els pitagòrics quan he llegit que els Bloom senten una olor de socarrim. L'home és a temps d'evitar el desastre, però ha d'escapçar la part cremada, que tira al gat, abans de paladejar apreciativament la carn flonja i gustosa. Al punt. Com intenten menjar-la aquells que, cada 16 de juny, esmorzen ronyons. Per a mi, són uns herois literaris.