La trinxera de Franco

Catalunya viu un moment prou transcendent des de tots els punts de vista i prou delicat també per anar gastant energies amb collonades. El procés sobiranista exigeix construir el futur, un país millor, eixamplar la majoria social que l'ha de guanyar i generar totes les complicitats possibles. Això és el que importa, i més quan al davant hi ha un estat ensenyant urpes i ullals. Però la polèmica del Born i les estàtues de Franco mereix, si més no, un apunt. El Born, les restes històriques i el centre cultural que les contextualitza, evoca directament el 1714. Enllaça amb la Catalunya que legislava, governava i es relacionava amb el món des de la seva pròpia identitat. Agradi més o menys, té valor històric com Empúries o Tarraco, però a més és un referent nacional, no de l'independentisme, de tot el catalanisme, que ha fet de l'Onze de Setembre la diada nacional. Per què, doncs, les ganes de diluir-lo? Per què Ada Colau vol “reorientar-lo”? Per què l'ha buidat de contingut, de context i d'activitat? Per què gent del seu govern no dubtaria a enterrar-lo? És coincidència que al mateix temps hagi desautoritzat la desfilada historicofestiva de la Coronela de l'11-S? És coincidència que ara vulgui donar-li un contingut diferent amb l'exposició del franquisme? No ho sembla. És evident que s'ha parlat poc del franquisme, de la seva il·legitimitat, dels crims, de la impunitat dels franquistes, de la llei d'amnistia política o si ho prefereix de punt final que els empara, dels seus hereus i beneficiaris i, és clar, de les víctimes. Benvingut el debat. Si és el que volen realment, a les files independentistes hi trobaran centenars de milers de complicitats per fer-lo. I a Barcelona mitja dotzena de llocs més inspiradors que el Born per encetar-lo: el castell de Montjuïc i els seus fossars, el Camp de la Bota, la vella comissaria de Via Laietana, la Capitania General, l'antic Govern Militar (ara museu militar) o, per què no, la Delegació del govern espanyol, abans Govern Civil. Però si es tracta de tornar a sepultar la memòria històrica de la Catalunya legítima, no només no trobaran aquesta complicitat sinó que acabaran compartint trinxera amb Felip V i el general Franco.