Sánchez, entre focs

Pedro Sánchez ha dit fa pocs dies que no entén per què se li demana a un partit d'esquerres que solucioni els problemes d'un partit de dretes. Aquesta frase podria ser de gran claredat política, de precisa definició ideològica, si no fos que fa poc va intentar un pacte amb Ciudadanos. I llavors no es va pas entretenir gaire a preguntar-se per què un partit de dretes havia de solucionar els problemes d'un d'esquerres. És clar que els de Rivera, disfressats de centre, han vingut a ocupar aquest espai per cedir-lo a la dreta sempre que ho necessiti. I Sánchez ho hauria de veure si no pateix de miopia política, cosa que podria ser tenint en compte que no s'ha adonat encara que difícilment conservarà el lideratge del PSOE estant com està voltat de trinxeres. En una, un cor de fantasmes felipistes bramen dia i nit per estirar-lo cap les ombres de la confusió ideològica. En una altra, Susana Díaz, baronessa de l'únic graner socialista que queda, espera pacientment que Sánchez s'esgoti fent moviments infructuosos per devorar-lo sense cap esforç. I en la trinxera dels desencantats, milers d'exvotants socialistes renuncien a qualsevol intent d'acostament per anar obrint comportes als plantejaments d'esquerres menys orgàniques i més socials. Foc amic que s'afegeix al foc enemic del PP i de Ciudadanos, neguitosos per estalviar-se el ridícul d'unes noves eleccions i assegurar-se el protagonisme polític dels pròxims quatre anys. Focs creuats que faran diana en Sánchez decideixi el que decideixi.