Quan Platja d'Aro emulava Saint-Tropez

Durant les dècades dels seixanta i els setanta, Platja d'Aro va ser la capital indiscutible de la Costa Brava. Les polítiques turístiques de l'alcalde Joan Cargol, que va romandre en el càrrec des del 1958 fins al 1978, quan el va substituir per uns mesos el recentment desaparegut Jordi Alberti, van fer forat, amb iniciatives com El amor se cita en Playa de Aro, quan convidaven 50 parelles a passar-hi les vacances, o l'obertura de les discoteques Tiffany's, Maddox, Paladium, Flamingo, BB o Pachá. Artistes com Antonio Gades s'hi van arribar a instal·lar i ell hi va muntar una pizzeria. Aquesta època dorada de la nit de Platja d'Aro es pot resseguir en el llibre Nit d'Aro, del company Xavier Castillón, del qual l'Ajuntament no n'ha fet prou difusió. Un altre gran atractiu van ser les galeries comercials: Albatros, Montseny, Neptuno i Sant Lluís, que visitava de ben jovenet tant per raons laborals (només hi havia el Banco de Madrid i jo treballava al Banesto de Llagostera i hi teníem clients) com sentimentals (sempre hi havia alguna amiga fent temporada, i hi anava a xerrar fins que l'amo o mestressa miraven malament...) No recordo haver-hi comprat, però l'arquitectura de les galeries de Platja d'Aro sempre m'ha encantat: aquelles botigues de mida tan humana, de planta i mig pis a dalt, petites, atapeïdes, amb els clàssics expositors al carrer, amb aquella estètica ie-ie o psicodèlica, inspirada en la mítica Saint-Tropez, la cirereta de la Costa Blava que aleshores ens semblava un paradís impossible. Platja d'Aro era el pol d'atracció indiscutible de la zona i les seves discoteques li van acabar de donar el renom internacional. Abans, però, la visita obligada al Montbar, al Ramiro, al King's, al Captain's, a les Bruixes o el Baco, i de matinada al Llevant. També era i és costum de la gent de l'entorn d'anar el diumenge de botigues a Platja d'Aro. El domini aclaparador de les franquícies ha uniformitzat el paisatge i les galeries, que ja han complert la cinquantena, han quedat desfasades i necessiten un rentat de cara. No sabem si el pla de dinamització comercial de l'Ajuntament obtindrà els èxits que es mereix ja que avui tot s'avalua pel rendiment econòmic, però les galeries mereixen una nova oportunitat perquè tenen història, glamur i recorden el que podia haver estat.