Manar a Madrid

Són curioses les tombarelles que fa el destí. Tal dia com avui de l'any 1888 tenia lloc a Barcelona el congrés fundacional de la Unió General de Treballadors, una associació sindical pròxima al socialisme i la segona més important de tot l'Estat actualment després de Comissions Obreres. Deia allò de les tombarelles perquè les arrels del sindicat són eminentment catalanes, per bé que bona part de la llarga història del sindicat ha tingut lloc fora de Catalunya i els seus dirigents no han estat catalans. La idea de crear la UGT sorgeix del Centre de Classes de Mataró. Una dada rellevant: els 5.154 afiliats que van participar al congrés fundacional provenien de nou poblacions, set d'elles catalanes. La vocació dels fundadors era estatal, per bé que en una primera etapa el sindicat era especialment fort al Principat. Després d'un llarg període on les cares visibles del sindicat en l'àmbit estatal no han estat catalanes i que des del 1899 els organismes de direcció han estat a Madrid, el març de 2016 n'esdevenia secretari general un català, Josep Maria Àlvarez. Això que hauria de semblar normal, atesos els orígens del sindicat, gairebé és una anomalia. Els catalans no estem destinats a manar quan es tracta de fer-ho sobre tot Espanya. Àlvarez no ho va tenir gens fàcil i la votació va ser molt ajustada. El fet que Àlvarez defensi el dret a decidir de Catalunya (que no és el mateix que la independència) va estar a punt de fer-li perdre les eleccions. Àlvarez és un dels molts catalans que podria exercir de pont per a una solució pactada al problema existent entre Catalunya i Espanya. Ell, que va ser 26 anys màxim responsable del sindicat a Catalunya i que és asturià de naixement, coneix perfectament la realitat pluricultural de Catalunya i pot desfer tots els tòpics anticatalans que s'emeten des de partits, institucions i mitjans de Madrid sobre qüestions com la persecució del castellà. Deia, però, Josep Maria Ainaud de Lasarte que quan un català esdevé ministre a Madrid s'oblida que és català. Ens espera una tardor complexa, veure'm si Álvarez recorda d'on és.