Homes ultra de Farners

“Nenikékamen!”, va arribar a dir el soldat als atenesos, després de córrer quaranta quilòmetres, per anunciar-los la victòria a la batalla de Marató. I pam, va caure mort. Avergonyida de tenir un corredor tan nyicris, la ciutat va voler silenciar el fet, sense parar compte que en una democràcia tot s'acaba sabent... Com s'ha sabut ara que una altra ciutat, Santa Coloma, no és famosa tan sols per la ratafia i les galetes, sinó també –i potser com a conseqüència dels mèrits que acabo d'esmentar– per tenir-hi un mortal que és alhora xassís 4x4, motor fora borda i plat de pinyó fix. Marc Puig i Amiel, quin atleta! M'hi jugo un peix que aquell Filípides de Marató només li hauria vist el cul, en una cursa. Han sentit parlar de l'Ultra Man? És una competició internacional, de les més dures del món, en què els competidors s'empassen 10 quilòmetres nedant i 145 pedalant, el primer dia; 275 més en bicicleta, el segon, i 84 corrent, el tercer. Si triguen un segon més del límit màxim de dotze hores per a cada prova, me'ls envien a casa amb uns copets a l'esquena i les gràcies donades. Doncs a veure si endevinen qui l'ha guanyada enguany, a Motril... Ni més ni menys que aquest colomenc de vint-i-nou anys i, em sembla, el mateix nombre de cames i braços. Si volen veure'l en acció, el proper diumenge 28 competeix a Vichy. Poden anar-hi en cotxe, aquesta pròtesi que usem els qui no som ultra res. Ho tenen a sis hores d'autopista (un cop a la cursa, sabran que és ell perquè sentiran una rufa que els despentinarà i quan obrin els ulls, ja veuran una esquena amb el patrocini d'Enforma Socks). Vagin a saber: potser quan tornin a Girona per l'AP-7, ell ja ho haurà fet travessant el golf de Lleó, s'haurà tret la sal de mar i estarà fent tertúlia a la platja amb els amics. Per cert: el saben aquell que diu que al mar del Nord uns turistes de creuer van demanar a una trainera de bascos què feien tan lluny del Cantàbric, i els remers els van contestar: “Doncs res, aquí, escalfant una mica...” No s'ho creguin! Ni és cap acudit ni la història acaba així. Es veu que quan giraven cua per tornar, els remers ja no podien amb la seva ànima. Aleshores va aparèixer per la popa el cap d'un nedador ultraman de Santa Coloma de Farners, que els va dir: —“Tranquils, vosaltres feu veure que remeu, que ja us empenyo fins a casa...”