La gran Rita

Dimecres vinent es reunirà el comitè executiu del Partit Popular amb la intenció poc entelada d'acceptar les condicions que ha marcat Albert Rivera perquè Ciutadans presti suport a la investidura de Mariano Rajoy. El PP dirà amén a Ciutadans encara que alguns dels seus dirigents aquests dies ronsegen. En realitat, Rivera no demana gaires sacrificis a Rajoy: el combat aparent contra la corrupció, la limitació a dos dels mandats presidencials i la reforma de la llei electoral. Aquest tercer punt és el que pot suscitar més coïssor al candidat popular, però la decisió final dependrà d'una majoria parlamentària que Ciutadans i el PP no poden garantir. Fum d'encenalls, doncs. Compromís verbal i poca cosa més. El segon punt, que limita mandats electorals per al president del govern, tampoc és tan difícil d'assumir. El mateix José María Aznar en va ser el precursor i Mariano Rajoy no fa fila de voler eternitzar-se en el cansament de governar. Només en queda un, de punt, doncs: el primer. Tampoc és tan terrible. En realitat, el PP ja ha anat llançant ròssec a l'espai per alleugerir el plom que suporta a les ales. La majoria dels alts càrrecs que aguanten imputacions –o investigacions, que cal dir ara– per corrupció han anat deixant lloc. Gairebé tots, tret d'un: Rita Barberà. La gran Rita, encara no imputada o investigada del tot, s'agafa al càrrec de senadora com una llepassa. Li queden quatre dies. I Rivera encara haurà fet un favor a Rajoy. La gran Rita pesa més que la gran Berta.