S'insinua el polvorí

Espanya no té govern, però Mariano Rajoy i els seus no perdonen l'agost. L'únic que treballa a Espanya és Albert Rivera –li pesa l'origen, malgrat les intencions– i diumenge el líder de Ciutadans va escriure un article al diari lliurat per demanar al PSOE que no ronsegi i que s'abstingui en la investidura de Rajoy. Ell prestarà al candidat popular els vots que els socialistes van posar com a condició per canviar d'opinió. A Espanya, doncs, malgrat que agosteja, la solució transitòria al darrer drama nacional va prenent cos. Al revés que a Catalunya. Ací tothom fa vacances, però la tornada serà aspra. Esquerra Republicana demana a Carles Puigdemont que es reuneixi amb la CUP i que temptegi què volen per assegurar-se el vot positiu en la qüestió de confiança. El president no ho fa. El seu partit i ell han arribat a la conclusió que no paga la pena. La pólvora gastada amb els cupaires és malgastada. Si el volen votar, que ho facin; si no, eleccions al final de la tardor i santes pasqües. Setembrals. Encara que Puigdemont no es presti a tocar la guitarra davant l'audiència inquieta de la CUP –un privilegi reservat a l'arròs covat de Pilar Rahola–, l'esquerra radical permetrà que continuï al capdavant del govern, però aleshores arribarà el drama dels pressupostos. Res no fa creure que la tropa que ara lidera aparentment Quim Arrufat afluixi el morro. Això fa patir Esquerra, que demana a Puigdemont que pari orelles a la CUP. L'independentisme és una magrana esclatada. Polvorí sempre a punt.