Del ‘bio' al km 0

Qualsevol dia d'aquests descobreixes que el sabó d'espígol que vas comprar en una farmàcia francesa s'ha envasat als Estats Units i està fabricat a la Xina; te n'adones ara que mires l'anvers del producte: ho diuen unes lletres de puça esquifida que els curts de vista cansada no guipem ni amb lupa (de fet, he necessitat combinar les ulleres de llegir amb una lent d'augment per poder-ho desxifrar). Qualsevol dia observes que, a la certificació bio dels fruits secs que ven un d'aquests grans hipermercats d'alimentació d'origen europeu –etiquetada a la Comunitat de Madrid–, hi consta que les nous són de Moldàvia. Això sí, ja t'avisen amb un número (3) per complir la legislació vigent. Casualment també, en una de les empreses alimentàries més importants del nostre país trobes pinyons etiquetats com a bio. Però resulta que si mires el web del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, el CCPAE, no hi consta ni un sol productor de pinyons que s'hagi donat d'alta. Et podries fer l'orni i deixar-ho estar, però recordes que a l'hivern, quan no hi havia mongeta ni pintada a l'oli, un supermercat de la mateixa cadena venia mongetes classificades amb el complement nominal “del país”. A més, resulta que aquesta cadena té un cert prestigi entre els consumidors catalans i presumeix de vendre productes de km 0. Després, descobreixes que la majoria de pinyons procedeixen de la Xina i que han estat envasats per diferents empreses d'aquí. Quan investigues, llegeixes a la premsa que hi ha gent que cull pinyons de manera il·legal –se suposa, per vendre'ls a algunes marques de fruits secs. Segurament són persones que es guanyen la vida com poden, però hi ha empreses que deuen comprar la mercaderia i, segons la informació de què disposo, els pinyons s'arriben a pagar a més de 30 euros el kg. Tot això és conegut pel Consorci Forestal de Catalunya, que estima que un 90% de la recollida de pinyes és il·legal... Com més t'informes sobre el tema més et sorprens de tot el que està passant. Una altra empresa coneguda que fins fa poc s'anunciava com a negoci “sense intermediaris” s'ha vist obligada a treure aquest distintiu de la seva propaganda, però ara esgrimeix ser “la teva masia”. No sé si hi ha algun il·lús que s'ho creu, vista la situació de la pagesia actual; tothom sap que bona part del producte que venen procedeix de grans mercats majoristes. Una altra cosa encara: es pot considerar bio un producte fabricat en països on la normativa de producció és infinitament més laxa que la nostra? No seria una actitud molt més ecològica no consumir productes fora de temporada? Sobretot perquè no necessiten cap transport que contamini el medi ambient. La qüestió és força escandalosa, tenint en compte que hi ha pagesos joves que s'han vist obligats a deixar de cultivar horta bio perquè no els valoren els productes a un preu just i les grans cadenes estan immergides en una venda succedània o si més no prou ambigua.