Tal dia com avui
Vertiginosa tecnologia
Per als romàntics del so del vinil i del seu embolcall, un objecte ple de romanticisme –brillants les portades i interiors dels discos dels setanta del rock simfònic– l'aparició del CD va ser una decepció. No tenia ni tan sols l'encant del casset, que t'obligava a tenir a mà un bolígraf per rebobinar la cinta quan s'enganxava –cosa que passava sovint–. El CD agonitza empès per la modernitat, mentre els seus creadors, atònits, veuen com els artistes més influents tornen a publicar en vinil. Tal dia com avui de 1982 la factoria de Langenhagen, ciutat alemanya pròxima a Hannover, fabricava el primer compact disc. Philips va col·laborar amb Sony per treure el suport i el reproductor al mercat. L'any del seu naixement amb prou feina el catàleg de compactes era de 150 títols. El primer dels quals va ser l'àlbum The Visitors d'ABBA. Un any més tard Billy Joel era el primer nord-americà a treure un CD al seu país; tres anys més tard (1985) Dire Straits decidia editar només en format compacte i el 1987 el CD ja era el suport més venut. En cinc anys el CD va tenir la capacitat de capgirar el mercat d'un producte totalment consolidat. Ara bé, la tecnologia en l'àmbit audiovisual ha avançat tan ràpidament que aquesta fita no és res en comparació al ritme d'aparició de nous formats de música i cinema. El CD va obrir la porta al CD-Rom i al DVD, al fugaç Làser Disc, i d'aquí la reproducció digital ha passat als formats que permeten que la música i el vídeo estigui arreu: l'mp3, el wav, l'mkv, l'mpg, l'avi, l'mp4 i centenars més. La música, el cinema i fins i tot la televisió han passat de tenir suports propis a convergir en una única plataforma: els telèfons intel·ligents i les tablets; els més avançats treballen amb tecnologies de realitat virtual, amb paper digital i amb tota mena de suports. El canvi tecnològic ha servit per democratitzar l'accés a la producció artística, com ho demostra el fenomen dels youtubers. El públic, sempre savi, serà qui reduirà el mercat, destriant els artistes bons dels dolents, sempre que es pugui deslliurar de la pressió de la indústria cultural i de la moda.
