Memòria d'un poeta

Escric aquesta “ombra” el 18 d'agost del 2016 i sento que he de bandejar l'Ulisses per referir-me a un poeta que va ser assassinat just fa 80 anys: el 18 d'agost de 1936. El crim va ser a Granada, com va escriure Antonio Machado, en el camí entre Víznar i Alfacar. No s'ha trobat el seu cos. De Federico García Lorca, se n'ha parlat i escrit aquests últims dies a propòsit del 80 aniversari del seu assassinat. En un article recent, Josep Maria Fonalleras, citant Francisco Rico, exposa que les circumstàncies de la seva mort (que fan que sigui una víctima altament simbòlica de la repressió feixista) pesen tant sobre la seva obra que fins n'han amagat el valor. És possible. En tot cas, la manera com va arribar-li la mort no és aliena a una obra a favor de la llibertat que es lliga a una actitud compromesa expressada no només amb el seu suport a la República, sinó amb la seva empatia amb la humanitat sense poder, amb els oprimits, diferents i marginats. No va ser per accident que van matar-lo: ho van fer perquè era socialista i homosexual, com consta en un informe policial que tot just fa un any va fer-se públic. És clar que s'ha de valorar l'obra, però s'ha de conservar la memòria del seu assassinat, un crim impune que, per justícia, no pot prescriure mai moralment. I això no hauria de ser incompatible amb la valoració de l'obra. Tanmateix, jo sento que he abandonat l'obra de García Lorca. El vaig llegir durant la meva adolescència i joventut. Vaig llegir la seva poesia, popular i a la vegada avantguardista, entre la tradició i la modernitat innovadora. Vaig llegir les seves obres dramàtiques i en vaig veure diversos muntatges en una època en què, potser m'equivoco, es representava més el seu teatre. O potser jo hi parava més atenció? De totes les obres teatrals, les que més em van colpir eren les “irrepresentables” que va decidir-se a representar Lluís Pasqual: El público, Así que pasen cinco años. El teatre sota la sorra, la veritat íntima en contra de la falsedat de la representació, la pulsió homosexual maldant per alliberar-se. No sé per què vaig deixar de llegir-lo. Potser simplement ho vaig fer per llegir altres escriptors. Però l'he tingut present. Ho penso avui en què he descobert amb estranyesa que García Lorca va ser assassinat el mateix dia en què va néixer Robert Redford.