Full de ruta
Pedro, sigues valent!
Dir que seria fàcil seria mentir. Però sí que seria un signe de valentia de l'actual líder del PSOE, Pedro Sánchez. Les sumes i restes diuen que és possible. De fet, com en les primeres eleccions, quan va ser covard i no va afrontar que si vol ser president només hi ha un camí. I el camí és ben simple i ben democràtic: es tracta només de donar la veu al poble de Catalunya perquè aquest decideixi el seu futur. A hores d'ara, els seus aliats del PSC ja li deuen haver explicat que, per molt que molts el donin per mort i enterrat, el procés independentista és ben viu. En aquesta Diada tornarà a fer-se visible que és ben viu. Certament, amb problemes en el camp dels partits polítics, però ben viu entre la gent. I això l'hauria de fer reflexionar.
Si Sánchez optés per la via de la democràcia, la de David Cameron a Escòcia, vaja, aconseguiria el suport de 180 diputats i seria president del govern en primera volta. Bé, simplifico, és cert: segurament que Pablo Iglesias i els grups bascos li demanarien alguna cosa més..., però, vaja, segur que del tot acceptable. I es trauria de sobre la pressió provocada per una maniobra tan barroera com fer-lo culpable de la convocatòria d'unes terceres eleccions pel dia de Nadal .
El problema de Sánchez, però, és que el discurs que els fa perdre vots a Catalunya –a ells i a altres partits– els en fa guanyar a la resta de l'Estat i, per tant, són presoners de les seves paraules. Cameron ho va tenir clar, tot i que les enquestes donaven la victòria als independentistes escocesos, a l'hora d'acceptar el referèndum. Cameron va saber jugar les seves cartes, per exemple, a l'hora de concretar la pregunta o d'oferir als escocesos què volien sense jugar excessivament la carta de la por. Només, curiosament vist en la distància del temps, amb l'espantall de la Unió Europea. Aquí, o Sánchez va de farol i ens sorprèn a tots amb una maniobra de darrera hora, o no en té ni idea de jugar a cartes.