Opinió

Tal dia com avui

Perdre el cap

“La guillotina pot semblar una salvatjada, però la van plantejar com a alternativa pietosa als altres mètodes

Durant segles el monopoli del terror, si més no de l'organitzat, va estar en mans dels estats. Els canvis en la societat han permès que qualsevol organització, o fins i tot un individu en solitari, pugui atemorir la societat de manera semblant a com abans ho feien les dictadures. El terrorisme actua amb la mateixa arbitrarietat amb què ho feia el poder polític quan escollia víctimes a l'atzar. L'abolició de la pena de mort en molts països ens hauria de fer creure que ens hem civilitzat i que un presoner, sobretot si ho és per motius polítics, no acabarà sota terra. Erdogan intenta restaurar la pena de mort perquè necessita espai a les presons –així de cru– i perquè vol acabar amb sang una purga que el faria íntim de Stalin. Això no evita, no siguem ingenus, que un detingut/da pugui acabar en una cuneta cosit a trets o mort per una pallissa en una presó. O com li ha passat a una de les principals activistes transsexuals turques, mutilada i apallissada al carrer. Turquia està vivint el seu particular període del Terror, que es diferencia de l'etapa de la Revolució Francesa que porta el mateix nom en el fet que allà tenien la guillotina i tot era un anar i venir de caps per terra. Segons els historiadors, 16.594 persones van perdre el cap aleshores. Es dóna la circumstància que tal dia com avui del 1792 van morir amb aquest invent els dos primers presoners polítics de la Revolució Francesa: eren servidors de Lluís XVI acusats de contrarevolucionaris. La guillotina pot semblar una salvatjada, i ho és, però el seu defensor, el metge i diputat per París Joseph Ignace Guillotin, el va plantejar com a alternativa pietosa als mètodes existents fins llavors: mort per desmembrament amb cavalls, empalament, cop de destral... De fet, Guillotin no en va ser l'inventor: l'havien fet servir al segle XIV a Escòcia i era usada en altres països. I compte!, el darrer cop que es va fer servir a França va ser el 1977. Erdogan, que a l'hora de triar mètodes prefereix la forca, vol fer una barbaritat per motius polítics. Una barbaritat legal als EUA o al Japó per als delinqüents comuns...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.