Crespons d'aniversari

Els empordanesos saben molt bé què suposa aguantar amb estoïcisme i pragmatisme sis dies de forta tramuntana. Tots, qui més qui menys, podem donar fe del molest que és aguantar tres dies de mal de queixal o l'horrible sensació que suposa unes hores de mal punyent d'orella. Tot són molèsties més o menys viscudes. Imaginin ara que alguna d'aquestes molèsties els diguessin que durarà 2.922 dies. Es posarien les mans al cap. Doncs això és el que estan aguantant i patint els veïns més propers del parc Central, des que un llunyà agost del 2008 van començar les obres del TAV i que ara, vuit any després, encara no saben ben bé en quina data s'acabaran els treballs al davant de casa seu.

Han suportat pols, fressa de nit i de dia, els han tremolat els vidres en una fase o l'altra de l'obra i ningú no els ha donat les gràcies per fer-ho sense tallar cada dues setmanes la via del tren, sense sabotejar l'alta velocitat o sense reclamar a Madrid que la ciutat es quedi només amb mitja obra prevista. I després de vuit anys, els veïns mostren tota la ràbia i frustració de tants anys amb una penjada de crespons negres. A l'Estat mai no li ha interessat Girona ni els seus veïns. Volien posar el TAV en marxa i que el monarca espanyol i tot el seguici polític es fessin la foto per tornar a recordar que és el segon país del món en quilòmetres d'alta velocitat. Clama al cel que tres anys i mig després d'arribar el TAV a Girona, a la superfície encara s'hagin d'acabar les obres. Això és menysprear la ciutat i els que hi viuen i no és just que s'hagin passat mesos ara sense adjudicar les obres fins que l'Ajuntament combregués a pagar l'enderroc del finger. Ningú no recorda ja que hi ha mil places d'aparcament esperant ser gestionades. El fet que només hi hagi una sortida provoca que cap empresa no hi estigui interessada perquè per normativa només podrien obrir-lo amb un centenar de places perquè no es van fer totes les entrades i sortides que preveia inicialment el projecte. El soterrament del tren convencional ha caigut en l'oblit i no crec que ara un ciutadà raonable, ni cap polític, acceptés embarcar-se en una altra obra magna com seria aquesta. Per no parlar del sector de Mas Xirgu, on hi hauria d'haver un parc i ara no hi ha res. El tren hem d'admetre que és d'alta velocitat, però les obres són de massa baixa velocitat.