Opinió

De set en set

Copes sense cafè

El diputat Gerry Fitt solia començar el dia amb un gintònic sense gel

Un corresponsal de la BBC acaba de treure un llibre (Order, Order!, ed. Duckworth, Londres) sobre el consum espectacular d'alcohol per part de la classe política britànica. Es veu que ja als anys seixanta, el ministre de l'Interior, Roy Jenkins, servia quantitats ingents de xampany del bo a les reunions de feina. Vint anys més tard, el ministre thatcherià Alan Clark va descriure com, abans de fer les sessions nocturnes al Parlament, els diputats sempre feien tasts d'ampolla rere ampolla de vi de marca. El diputat nord-irlandès Gerry Fitt va explicar que solia començar el dia amb un gintònic sense gel, perquè el soroll dels glaçons contra el vidre de la copa empitjorava la seva ressaca. El 1983, un diputat laborista es va emborratxar tant que, davant del Parlament, només era capaç d'emetre uns sons guturals del tot incomprensibles. De fet, conclou el llibre: “Molts diputats solien anar beguts durant gairebé tot el dia.” Tant, que en un bar del Parlament el rètol que indicava on era la sortida es va situar arran de terra, per a aquells diputats que havien de marxar arrossegant-se a quatre grapes. Seria interessant saber com serien les negociacions sense fi entre Rivera, Rajoy, Iglesias i Sánchez si estiguessin lubricades per unes quantitats d'alcohol semblants a les xumades per tants polítics britànics. No crec que arribessin a formar cap govern, però segur que deixarien d'avorrir-nos tant com ho han fet –i amb tanta impertinència– al llarg de tot aquest estiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.