‘White summer'

La visita de cada any als parents que tenen casa estival a l'Empordà. Ens diuen que aquest cop ens tenen reservada una sorpresa vespertina. En els terrenys fins ara cultivables d'una masia del terme de Pals té lloc un white summer, i ens hi conduiran. Un white summer, un mercat crepuscular a l'aire lliure. S'hi ven roba i coses de casa, i disposa de moltes parades de menjar. Obre de set del vespre a una de la matinada, i a dos quarts de vuit agafem el cotxe i ens hi encaminem. A la segona rotonda, reculem. Hi ha tanta cua que ens hi tocarien les deu. He tingut temps de pensar que es deu dir white summer evocant les nits blanques de Dostoievski. Aquí no sembla que hagi de nevar ni es veu per enlloc l'abric de Dostoievski, però endavant. Vull dir enrere. M'informo del mercat que ja no veuré. Fan pagar cinc euros per entrar-hi i has d'aparcar a la quinta forca per accedir al recinte mercantil. Els meus guies ho volen embellir, però jo veig unes parades com les d'un mercat de dissabte. No, més ben posades. El terra és pla? És ple de bonys.

Als estiuejants se'ls ha d'entretenir. Els festivals de Cap Roig i Peralada i la Schubertíada del l'amic Jordi Roch, entre altres ofertes musicals, persegueixen aquest objectiu: que els estiuejants no s'avorreixin. Però és clar, l'òpera, els lieder i ni els grups de rock no són assequibles per a tothom. Aquí entra en acció el carrer de les botigues de Platja d'Aro, una Andorra sense passar frontera i arran de mar. Per què hi ha tantes botigues a Platja d'Aro i també a Palamós, Begur i altres punts de la Costa Brava? Per distreure la gent, no cavil·lin més. Hi ha demanda? La dels estiuejants que fora de les hores de platja s'ensopeixen. Ara, el white summer. És com la nit dels museus o la nit de les botigues. S'hi troba el mateix que de dia però la nit ho fa tot mig clandestí i, per tant, emocionant. Com si infringissis alguna llei, ara que la llei està per sobre de tot i tothom parla de la llei. El white summer és també com La Roca Village, o com qualsevol superfície de transacció i passeig comercial, però els bonys el fan silvestre. A Platja d'Aro no podrien fer pagar per accedir al carrer de les botigues perquè el terra és llis.

Ens aturem a Pals, on acabem comprant un quilo d'arròs. Dos euros amb cinquanta en una botiga, dos amb noranta en una altra i tres amb deu a l'altra. Em diuen que depèn de la marca però em sembla que depèn de la botiga. Em quedo el de tres amb deu perquè és l'última botiga, són les deu i ja tenen ganes de plegar. Des del mirador que Josep Pla deia que oferia la millor vista de Catalunya es divisa la resplendor i l'ebullició del white summer. Veus les Medes? Una mica a l'esquerra. Efectivament és la millor vista de Catalunya. I il·lustrativa, a l'estiu i de nit.